Comentari de text: Hipòtesi del Déu enganyador

Idees principals: Descartes afirma que va ser creat per un Déu i que podria ser que aquest Déu el faci veure com a certes coses que són falses i com a falses coses que són certes. També diu que això no pot ser perquè seria contrari a la bondat que caracteritza a Déu però tanmateix Déu ens permet equivocar-nos a vegades i això també és contrari a la seva bondat.

Títol alternatiu: El dubte radical

Comentari:

En aquest text Descartes exposa la seva hipòtesi sobre el Déu enganyador. Ell defensa que va ser creat per Déu, un ser totpoderós, però no es refia del tot d’ell. Diu que podria ser que aquest Déu l’hagués creat per fer-li pensar coses que no són, com per exemple que dos més dos són quatre quan la realitat seria una altra. O també pot ser que Déu li faci notar l’existència de coses que en realitat no existeixen. Amb aquesta hipòtesi Descartes aconsegueix portar el dubte al seu extrem més radical ja que aconsegueix dubtar de tot, encara que més endavant trobarà quelcom del qual no podem dubtar. Al fina del text Descartes diu que no pot ser que Déu ens enganyi  perquè això es contrari a la seva bondat, més tard això li servirà per crear una altra hipòtesi que afirma que qui ens enganya no és Déu sinó un geni maligne.