Idees principals: En aquest text trobem diverses idees defensades per Epicur, com per exemple: tant el jove com el vell han de filosofar. Els déus existeixen però no es preocupen per nosaltres. El filòsof no ha de témer la mort. Hem d’intentar viure en el present i no al futur. I a diferents tipus de desigs i cal triar els adequats. La absència de dolor ja es un plaer. No hem d’escollir tots els plaers ni evitar tots els mals. Els nostres plaers han de ser moderats i hem de viure amb seny.
Títol alternatiu: Vida epicureista
Comentari:
Aquest text d’ Epicur mostra moltes de les idees defensades pels hedonistes. Segons el text s’ha de filosofar sense tenir en compte l’edat, perquè filosofar és assolir la salut de l’ànima i per a això mai s’és massa jove ni massa vell. Diu que existeixen els déus però no com la gent pensa. La gent creu que el bens i els mals més grans provenen d’ells però els déus només es preocupen d’ells mateixos i no interactuen amb nosaltres perquè ja són feliços. No ens hem de preocupar per la mort per una raó molt senzilla: quan arriba la mort nosaltres ja no hi som i quan nosaltres som la mort encara no és. Aquesta és una teoria materialista sobre la mort que per als Epicuris només significa separació d’àtoms. Per tant la mort no ha d’espantar als vius perquè es troba allunyada d’ells però tampoc als morts, perquè quan la mort arriba ells no hi són. De manera semblant diu que el futur no és del tot nostre però que tampoc no ens deixa de pertànyer del tot i que per tant no hem d’esperar que es compleixi amb seguretat ni tampoc que no es compleixi de cap manera. Hem de viure pensant sempre en el present perquè quan vivim cerquem la felicitat i la felicitat es gaudeix ara i no després. També diferencia entre desitjos naturals i no-naturals. Dins dels naturals hi ha de necessaris i de solament naturals. Als necessaris trobem els indispensables per arribar a la felicitat, els que afecten el benestar del cos i els que afecten la vida mateixa. Hem de distingit entre tots els tipus diferents de desitjos per així poder triar el més adient, el que ens proporcioni benestar a l’ànima. El text també defensa que encara que el plaer és un bé i el dolor un mal no sempre hem de triat tots els plaers i evitar tots els dolors. A vegades hem d’evitar el plaer si això comporta un dolor més endavant i de la mateixa manera a vegades hem d’acceptar un dolor que amb el temps ens conduirà a un plaer. A més diu que la absència de dolor ja és un plaer en si mateix. Per tant buscar el plaer no es refereix als plaers mundans i innecessaris sinó al no-sofriment, que ja comporta felicitat. Hem d’actuar amb seny per trobar la felicitat en els plaers moderats, si per exemple tenim gana no farà falta un banquet exquisit i luxós, potser una mica d’aigua i un tros de pa serà suficient.
Igual que Aristòtil Epicur també defensa que s’ha d’actuar amb seny i que la vida ha de ser guiada per la virtut que es troba entre el defecte i l’excés. També defensa la teoria atomista de Leucip i Demòcrit i afirma que la mort és separació d’àtoms. No té por de la mort com Plató però Plató afirmava això perquè al morir l’ànima contempla les idees del món intel.ligible i en canvi Epicur no la tem perquè no existeix a la vegada que els vius i per tant és estúpid tenir-li por.
0 comentarios:
Publicar un comentario