Argument ontològic de Sant Anselm

En l'argument ontològic Sant Anselm intenta demostrar l'existència de Déu. Ho fa de la següent manera:

Déu és l'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat, és a dir, és perfecte. Si és perfecte per força a d'exisitr ja que no existir és una qualitat imperfecta. A més si no existís voldría dir que existeix un ésser major sobre el qual res no pot ser pensat i que a més existeix, i per tant sería més perfecte que Déu, una idea impensable.

El problema de l'argument ontològic és que presupossa l'existència d'una realitat que es troba a la nostra ment. Jo puc pensar en una illa perfecte més gran que la qual res pot ser pensat i això no vol dir que aquesta illa existeixi. No podem partir d'idees per afirmar l'existència de certes realitats.

Aquest argument de Sant Anselm ha tingu partidaris (com Descartes o Leibniz) i detractors (com Tomàs d'Aquino i Kant).