Comentari de text (pàg. 92)

Títol: Ciència refutable


Idees principals

Popper diu que només acceptarà les lleis científiques que puguin ser refutades si les contrastem empíricament. És a dir, que per a acceptar una llei com a tal no hem d'intentar verificar-la sino falsar-la mitjançant l'experiència. Els enunciats que no puguin ser refutats no seran considerats com a empírics. Popper proposa una asimetria entre verificabilitat i falsabilitat i diu que mitjançant deduccions podem falsar enunciats universals a partir de la verificació d'enunciats singulars.

Aquest text defensa el falsacionisme. Els falsacionistes (com per exemple Karl Popper) defensen que una teoria és científica si pot ser refutada i que el coneixement científic és probable, però no cert. El falsacionisme va sorgir com a solució al problema de la inducció. Els induccionistes creuen que les teories científiques es deriven de l'experiència i que el que no es pot verificar no és científic. El problema de la inducció consisteix en el fet que no es poden deduir lleis científiques vàlides si no es verifiquen tots els casos possibles. Podem dir que les lleis obtingudes per inducció només són probables, però llavors ja no es pot dir que la ciència ens proporciona coneixement cert. Per això va sorgir el falsacionisme.

Si vols saber més de Karl Popper visita aquesta pàgina.