Aquest text defensa que el que és cert és real i lògicament el que no és cert és irreal ja que només és una ilusió del que pretèn ser. Tot i això a les coses que són reals les anomenem certes o falses, igual que les nostres proposicions poden ser autèntiques o inautèntiques. Una proposició serà autèntica quan el que diu coincideixi amb el que enuncia, quan concordi. Per tant Heidegger diu que la certesa és igual a concordança. El grau de coneixement del text és de creença, està segur del que diu però mai sabrem si és veritat o no. Té un interès pràctic perquè pretèn aclarir el que és la veritat, la certesa, la concordança etc... El model explicatiu del text és el realisme perquè es centra en l'objecte i no en el subjecte. En aquest cas l'objecte és la veritat. L¡estat de seguretat respecte a la veritat és de certesa subjectiva, ja que afirma que el que diu és cert i no admet cap possibilitat d'equivocació. Finalment el seu estat de seguretat és el de certesa subjectiva perquè ell no creu equivocar-se.
0 comentarios:
Publicar un comentario