Comentari de text (pàg. 139)

Títol alternatiu: Símbols per doquier

Idees principals

Rousseau pensa que anar més enllà dels límits marcats per la vida orgànica pot semblar un avenç de l'ésser humà, però que en relitat és un fet negatiu, és un retrocès.

Cassirer però, pensa que l'home no pot deslliurar-se dels símbols que l'envolten perquè aquesta activitat simbòlica supera a la realitat física. L'ésser humà ha deixat de viure en un món on regnava la realitat física, ara els simbols comparteixen aquest mateix univers: llenguatge, mite, art, religió... Ara l'home ja no pot captar, observar la realitat física de manera directa perquè viu en un constant contacte amb una activitat simbòlica que s'ho impedeix, a no ser que ho faci a través d'aquests símbols artificials, que nosaltres mateixos hem creat i dels quals ara depenem per captar la veritat, la realitat.

Ernst Cassirer, autor del text comentat. Va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. [...] Per seguir llegint feu clic aquí.

Definicions del tema 6

-Animal cultural: l’esser humà, ja que és un animal que s’obre a l’ordre cultural, al llenguatge, al dret, l'art, la ciència…

-Individualisme possesiu: afirma que cada esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

-Sociabilitat natural:  Aristòtil creu que l’esser humà és sociable per naturalesa i l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sol pot satisfer dins de la societat.

-Estat de natura:  Estat previ a la societat, en el qual l’individu gaudeix d'una llibertat absoluta.

-Guerra de tots contra tots: estat de conflicte de l’esser humà quan es troba en estat de natura (segons Hobbes).

-Contractualisme: afirma que l'ésser humà no és sociable per naturalesa sinó que és fruit d’un acord per evitar una guerra de tots contra tots

-Antropologia cultural: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.

-Sociabilització primaria: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

-Sociabilització secundaria: és el procés pel qual s’interiorizen mons institucionals, té lloc després de la infantesa.

-Cultura: és el conjunt d’artefactes, idees, creences, valors, actituds  i concepcions del món que un  grup adopta com a propis.

-Subcultura: diferents formes de viure la cultura dins d'una mateixa cultura.

-Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura dominant que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

-Nous moviments socials: moviment que sorgeix per trobar un sentit a l’existencia humana.

-Civilització (Huntington): agrupació cultural de més abast, nivell d'identitat més ampli que distingeix a un ésser humà d'un altre.

-Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

-Relativisme cultural: analitza les cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.

-Interculuralisme: actitut que defensa la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

-Multiculturalisme: presència de diferents cultures en un mateix territori.

-Universalisme: defensa que hi ha una moral mínima, que es compartida per totes les cultures.

-Aporofòbia:  rebuig i menyspreu envers als pobres.

Diversitat cultural (Activitat 3 pàg.133)

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Actitud: Relativisme cultural.
Problema: separació entre cultures.
Valoració interculturalista: l'interculturalista permet el diàleg entre cultures.

-Els inmigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Actitud: Etnocentrisme
Problema: Racisme, perquè es creu superior als immigrants.
Valoració: faria el possible per integrar els immigrants al nostre territori sense creure's superior.

-Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perque són gent amb una forma de vida propia, no hi veig res de negatiu.
Actitud: Relativisme cultural.
Problema: separació entre cultures.
Valoració: creu en la pluralitat del món i no aïllaria als gitanos de les altres persones.

-Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Actitud: Etnocentrisme.
Problema: Xenofòbia.
Valoració: creu que els immigranst tenen el mateix dret a treballar que tots els altres.

-Es imposible entendre’s amb els paios!
Actitud: Etnocentrisme.
Problema: Falta de comprensió.
Valoració: per a ell entendre's no és impossible, és molt complexe però també estrictament necessari.

-Si al seu país no hi están bé, es culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Actitud: Etnocentrisme.
Problema: Aporofòbia, no volen als immigrants pobres.
Valoració: trataria d'integrar-los i aceptar-los tal i com són, encara que no siguin rics comerciants.

Definicions del tema 2

Coneixement: Resultat de l'activitat de conèixer.

Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica, intent d'arribar a les qüestions últimes, aquelles la resposta de les quas no permet seguir preguntant més.

Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.

Creença: "Crec que X és vertader, n'estic segur però no puc convènce als altres".

Interès Emancipador: Un dels 3 interessos del coneixement enunciats per Apel i Habermas, aquest serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta i de la possibilitat de conèixer-la.

Escepticisme: Pensa que mai no hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom com a cert, és a dir, que no podem arribar a conèixer la veritat absoluta.

Perspectivisme: Proposat per José Ortega y Gasset, diu que es pot arribar al coneixement de la realitat si conjuguem les diferts perspectives que té cadascú.

Realisme: Afirma que la realitat existeix independentment del subjecte, que es pot captar la realitat però sense alterar-la ni modificar-la.

Idealisme: Afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte i que existeix per a aquell que la pot percebre. 

Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització... que condicionen la nostra visió del món.

Ignorància: Estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: Criteri de la veritat que defensa que una afirmació es pot aceptar com a certa si prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria (un expert).

Veritat com a correspondència: Teoria que prové d'Aristòtil i ha sigut defensada per Tomàs d'Aquino i Wittgenstein entre d'altres. Considera que un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

Criteri contextual: Res és cert o fals aïlladament sinó que cadascun dels nostres coneixements esta essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber en que s'integra ja que com diu Hegel: "el que és certés el tot".

Utilitat: Operativitat en la resolució de problemes i conseqüències beneficioses.

Consens: Acord entre un determinat grup de persones sobre un cert tema.

Realitat contingent: Quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot no haver estat.

Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.

Noema: Objecte de la consciència.

José ortega y Gasset, filòsof espanyol i màxim

exponent del perspectivisme.

Més informació aquí.

Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

Avui en dia hi ha una gran majoria de països i ciutats on conviuen més d’una cultura o ètnia diferent, és l’anomenat multiculturalisme. Tot i això aquesta convivència entre cultures sovint es dificulta per culpa de les diferències entre unes i altres que enfronten els dos bàndols i fan que perilli la coexistència entre aquests. Aquestes diferències afecten la religió, les tradicions, costums etc. Quan un grup arriba a un territori on la cultura es diferent pot fer dues coses: intentar adaptar-se a la cultura del nou territori o seguir vivint segons la seva. Malauradament a la majoria de casos cap de les dues opcions satisfarà a les dues ètnies alhora. Triar la primera opció es una decisió difícil ja que suposa oblidar-se de les característiques que fan d’aquest grup una cultura diferent, i un món on tots fóssim de la mateixa cultura no seria tan bona idea com pot semblar a primera vista. La majoria de vegades el nou grup continua exercint la seva cultura, encara que es difícil si no ets al teu país. Per exemple: a un musulmà li costarà continuar practicant la seva religió si no té una mesquita, de la mateixa manera que a un cristià li costaria fer-ho sense esglésies. A part de les religions també hi ha tradicions que no són compatibles a segons quins països. Per complicar-ho més es poc probable que a la gent li entusiasmi la idea de gastar diners en estructures creades per a gent que té cultures diferents. Una altra opció seria reunir la gent d’una mateixa cultura en una mateixa zona dins d’aquest territori, on no fossin marginats i poguessin practicar els seus costums. Aquesta opció però, també suposa un cost per al territori. Podem dir llavors que la convivència entre cultures no es impossible, però si complicada, i fa falta que els dos bàndols cooperin.

Cultura i civilització (Doc.6 pàg. 130)

Què entén l’autor per civilització?

És el conjunt que formen la ciutat i els seus habitants, i la relació simbiòtica que mantenen ja que els habitants creen la ciutat per viure-hi i la ciutat els fa civilitzats. També és la virtut que té la ciutat de ser capaç de domesticar l’home, de fer-lo apte per a sobreviure gràcies a la cultura que li ofereix.

Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

Permet que l’home aprengui, sigui domesticat i abandoni el salvatgisme i ho fa mitjançant eines com la cultura, el diàleg etc...

Busca quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques.

Milet: era una antiga ciutat grega (colònia de l'Àsia Menor) on va néixer la filosofia occidental.

La Meca: ciutat natal de Mahoma, la més important de totes les ciutats santes de l'Islam. La visiten cada any milions de peregrins.

Babilonia: encara que àlgebra sigui una paraula àrab, l'origen diaquesta branca de les matemàtiques es troba a Babilònia.

Grècia: a la Grècia clàssica va néixer la democràcia (demos: poble / krátos: gobern).

Comentari de text (pàg. 129)

Títol alternatiu: Cultura vital

Idees principals

La cultura ens ajuda a trobar-nos a nosaltres mateixos al món i només vivint en societat trobarem i aprendrem cultura . És la forma de viure que una civilització ha creat i que diferència a aquesta d’una altra, que tindrà una cultura diferent. Va més enllà del que només es físic i ens proporciona una educació. La cultura és un allargament de la vida.

Segons Montagu la cultura ens situa al món, la nostra cultura determina moltes característiques sobre el tipus de persona que som, d’on venim o com actuem davant d’un cert problema. L’aprenem en societat, una persona que no viu en societat no podrà aprendre cultura, necessitarà comunicar-se amb la resta de persones per assolir aquest coneixement. La cultura és la manera de viure que una població crea mitjançant tots els recursos dels quals disposa. Amplia la nostra vida, l’allarga ja que ens proporciona més possibilitats a escollir que ens permetran sobreviure més fàcilment.

Ashley Montagu

L'antropologia

L'antropologia (del grec anthropos, "ser humà", i logos, "coneixement"), és la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia.

Alguns antropòlegs famosos

William Halse Rivers, conegut pel seu treball amb els soldats que van sofrir "shell shock" (neurosis de guerra) durant la Primera Guerra Mundial. Rivers es famós també pel seu treball sobre el tema del parentesc.

Marvin Harris, creador del materialisme cultural: diu que les condicions materials solen ser el principal factor promotor del canvis sociològics i culturals.

Claude Lévi-Strauss ,antropòleg francès. Teòric destacat de l'estructuralisme. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Va morir recentment (2009) a París.

Activitats de l'individualisme possessiu (pàg. 120)

Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?

-El que fa humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntats dels altres.

Crec que el que fa humà un home és més que aquesta afirmació, hi intervenen més factors.

-La llibertat de la depèndencia dels altres significa llibertat de qualsevol relació amb els altres, tret d'aquelles relacions en les quals l'individu hi entra voluntàriament per interès propi.

Crec que aquesta afirmació és certa, som lliures d'escollir les nostres relacions, encara que a vegades no les escollim nosaltres sinó que ens són escollides.

-L'individu és essencialment el propietari de la seva persona i capacitats, per les quals no deu res a la societat.

Crec que és cert que som propietaris de nosaltres mateixos però si que debem a la societa ser part de la pròpia societat, perquè això ja es un privilegi que hem d'agrair.

-Encara que l'individu no pot alienar tota la seva propietat sobre la seva persona, pot alienar la seva capacitat per treballar.

És cert que podem oferir la nostra capacitat de treballar als altres, normalment a canvi de diners.

-La societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils.

Crec que la societat és més complexa que això, no tot són negocis, hi ha sentiments, valors...

Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui en dia?

Crec que no, perqué al contrari del que diu aquesta teoria, li debem una cosa a la societat: poder formar part d'ella. I a més, nosaltres depenem de la voluntat dels altres i de la societat, encara que siguem lliures.

Comentari de text (pàg. 92)

Títol: Ciència refutable


Idees principals

Popper diu que només acceptarà les lleis científiques que puguin ser refutades si les contrastem empíricament. És a dir, que per a acceptar una llei com a tal no hem d'intentar verificar-la sino falsar-la mitjançant l'experiència. Els enunciats que no puguin ser refutats no seran considerats com a empírics. Popper proposa una asimetria entre verificabilitat i falsabilitat i diu que mitjançant deduccions podem falsar enunciats universals a partir de la verificació d'enunciats singulars.

Aquest text defensa el falsacionisme. Els falsacionistes (com per exemple Karl Popper) defensen que una teoria és científica si pot ser refutada i que el coneixement científic és probable, però no cert. El falsacionisme va sorgir com a solució al problema de la inducció. Els induccionistes creuen que les teories científiques es deriven de l'experiència i que el que no es pot verificar no és científic. El problema de la inducció consisteix en el fet que no es poden deduir lleis científiques vàlides si no es verifiquen tots els casos possibles. Podem dir que les lleis obtingudes per inducció només són probables, però llavors ja no es pot dir que la ciència ens proporciona coneixement cert. Per això va sorgir el falsacionisme.

Si vols saber més de Karl Popper visita aquesta pàgina.

Són reals o semblen reals? (Exercici 7, pàg. 51)

• Un triangle equilàter. Real

• La mort. Real

• Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Possible

• Lara Croft. Sembla real

• Napoleó Bonaparte. Va ser real

• Un miratge. Sembla real

• Una flor de plàstic. Real

• El meu aprovat. Realitat psíquica

• La meva alegria per l’aprovat. Realitat psíquica

• Els records de l’estiu. Realitat psíquica

• El somni d’aquesta nit. Realitat psíquica

• Els amics del xat. Realitat virtual

• La meva imatge en un mirall. Aparença

• El que sento en veure una pel•lícula. Realitat psíquica

• Una pel•lícula. Real

Comentari de text (pàg. 43)

Títol alternatiu: La verdadera veritat

Aquest text defensa que el que és cert és real i lògicament el que no és cert és irreal ja que només és una ilusió del que pretèn ser. Tot i això a les coses que són reals les anomenem certes o falses, igual que les nostres proposicions poden ser autèntiques o inautèntiques. Una proposició serà autèntica quan el que diu coincideixi amb el que enuncia, quan concordi. Per tant Heidegger diu que la certesa és igual a concordança. El grau de coneixement del text és de creença, està segur del que diu però mai sabrem si és veritat o no. Té un interès pràctic perquè pretèn aclarir el que és la veritat, la certesa, la concordança etc... El model explicatiu del text és el realisme perquè es centra en l'objecte i no en el subjecte. En aquest cas l'objecte és la veritat. L¡estat de seguretat respecte a la veritat és de certesa subjectiva, ja que afirma que el que diu és cert i no admet cap possibilitat d'equivocació. Finalment el seu estat de seguretat és el de certesa subjectiva perquè ell no creu equivocar-se.

Si vols saber més sobre l'autor d'aquest text visita aquesta pàgina.

Realisme o Idealisme

El realisme diu que la realitat existeix independentment del subjecte i l'idealisme afirma que la realitat no és independent del subjecte. Segons el sentit comú el model encertat és el realisme perquè si hi ha un bolígraf a la taula encara que ningú el vegi el bolígraf existirà. Tot i això l'idealisme és més coherent perquè per a qui no estigui veient el bolígraf aquest no existirà, perquè no el pot conèixer: la realitat només existeix per aquell que la pot percebre. És a dir, que no hi ha objecte sense subjecte. Un altre exemple que podem posar es que per a mi, una certa persona que visqui a França no existeix perqué jo no tinc constància de la seva existència, de la mateixa manera que jo no existeixo per a ell. També s'ha de dir que no fa falta veure una cosa directament per provar la seva existència. Si em tanquessin en una habitació buida, encara que la ciutat de Nova York no podria veure-la jo sabria que aquesta existeix perqué n'he sentit a parlar, la he vist a la televisió etc. Per tant jo crec que el model explicatiu del coneixement més coherent és l'idealisme perquè encara que potser és més abstracte i més difícil d'entendre a mi em sembla més acertat, i el que s'ajusta més a la realitat.

Immanuel Kant, desenvolupador
de l'idealisme alemany