En el mite de la caverna proposat per Plató apareixen un seguit de símbols que podem relacionar amb la nostra realitat.
Els homes encadenats dins de la caverna som nosaltres i les ombres que estem condemnats a veure provenen del món sensible, són meres aparences de la realitat, que en aquest cas està representada per les figures que es desplacen davant la foguera. La foguera és una espècie d'imitació del Sol que a la vegada representa la idea del Bé. Aquestes figures representen el món sensible o món de les coses. Llavors nosaltres només veiem un reflex de la realitat, la seva ombra, la que captem pel sentits i creiem que és una realitat autèntica. Si trenquem les cadenes que ens mantenen empresonats i ens donem la volta veurem les autèntiques coses, la veritat de la qual abans nomes veiem una còpia. Un dels homes escapa de la cova. Per sortir fora a de pujar per un terreny escarpat i estret, difícil d'escalar. La pujada simbolitza la dificultat per passar del món sensible al món intel.ligible. Un cop fora, que és el món de les idees, la llum del sol el cega, fet que simbolitza l'impossiblitat de creure que el que hem vist fins ara no era real. primer veu la flora i la fauna reflectida a l'aigua o veu les seves ombres. Més tard mira fixament a les idees i fins i tot observa la idea del Bé. Aquestes fases simbolitzen que arribar al coneixement és progressiu. Amb aquest mite Plató ens explica la seva teoria dels dos mons però també ens fa reflexionar sobre molts altres temes, com per exemple sobre si el que veiem es veritat o nomes és una il•lusió.
0 comentarios:
Publicar un comentario