Comentari de text: El demiürg com a causa ordenadora del món

Idees principals: Tot allò que neix ho fa per alguna raó, ja que del no-res no pot néixer res per si sol. El Demiürg crea les coses a partir de les idees i per això allò que crea es bell. Si creés a partir de les coses i no de les idees no crearia bellesa. El món està creat a partir del model del mon de les idees i per tant és el reflex d’un altre món.

Títol alternatiu: El Demiürg com a arquitecte del món

Comentari: En aquest text Plató ens parla sobre com apareix el món sensible: gràcies al Demiürg. El Demiürg és la causa per la qual tot neix, ja que les coses no poden néixer per si mateixes. És una espècie de Déu ordenador que configura el nostre món prenent com a model el món de les idees. Com que ho fa a partir d’aquest model perfecte i etern el que crea es bell, com el nostre món, que és allò més bell que s’ha creat. Com que el món ha sigut creat a partir de les idees d’aquí es deriva una altra conclusió, i es que el món és el reflex d’un altre món.

Comparació: El Demiürg s’assembla al nous, que es una espècie de entitat que ordena les homeomeries. Anaxàgores va ser el filòsof que va inventar la teoria de les homeomeries, les llavors que són presents a totes les coses, i el nous, una intel•ligència que les disposa en un ordre determinat per crear i configurar el món.

Símbol del Demiürg

Comentari de text: La naturalesa de les idees

Idees principals: En aquest text Sòcrates es pregunta si la realitat es presenta sempre de la mateixa forma o si al contrari canvia. Cebes li respon que és sempre igual.

Títol alternatiu: La idea com a concepte independent de l’home

En aquest text de Plató presenciem un diàleg entre Sòcrates i Cebes. Sòcrates pregunta si la realitat canvia o si es presenta sempre de igual manera. Cebes respon que sempre té la mateixa forma. És a dir, la realitat en si mateixa es manté sempre estàtica i no varia mai. Per exemple, l’ideal de bellesa existeix per si mateix, no és una idea que nosaltres tenim, existia abans de que nosaltres el descobríssim i existirà sempre, al marge de la nostra opinió sobre el que es bell i el que no ho és. Plató defenia aquest pensament, deia que les idees eren entitats extra mentals i no conceptes formats a la nostra ment.

Plató

Simbologia al Mite de la caverna

En el mite de la caverna proposat per Plató apareixen un seguit de símbols que podem relacionar amb la nostra realitat.

Mite de la caverna

Els homes encadenats dins de la caverna som nosaltres i les ombres que estem condemnats a veure provenen del món sensible, són meres aparences de la realitat, que en aquest cas està representada per les figures que es desplacen davant la foguera. La foguera és una espècie d'imitació del Sol que a la vegada representa la idea del Bé. Aquestes figures representen el món sensible o món de les coses. Llavors nosaltres només veiem un reflex de la realitat, la seva ombra, la que captem pel sentits i creiem que és una realitat autèntica. Si trenquem les cadenes que ens mantenen empresonats i ens donem la volta veurem les autèntiques coses, la veritat de la qual abans nomes veiem una còpia. Un dels homes escapa de la cova. Per sortir fora a de pujar per un terreny escarpat i estret, difícil d'escalar. La pujada simbolitza la dificultat per passar del món sensible al món intel.ligible. Un cop fora, que és el món de les idees, la llum del sol el cega, fet que simbolitza l'impossiblitat de creure que el que hem vist fins ara no era real. primer veu la flora i la fauna reflectida a l'aigua o veu les seves ombres. Més tard mira fixament a les idees i fins i tot observa la idea del Bé. Aquestes fases simbolitzen que arribar al coneixement és progressiu. Amb aquest mite Plató ens explica la seva teoria dels dos mons però també ens fa reflexionar sobre molts altres temes, com per exemple sobre si el que veiem es veritat o nomes és una il•lusió.

Comentari de text: Apologia de Sòcrates

Títol alternatiu: Ignorants i savis

Idees principals: Sòcrates descobreix que homes que es consideren savis no ho són i afirma que el més savi és aquell que accepta que no sap res.

Comentari: En aquest text escrit per Plató el protagonista es Sòcrates, el qual es pregunta que vol dir ser savi i per saber-ho realitza la següent operació. Busca un home que diu ser un savi, després de parlar amb ell Sòcrates arriba a la conclusió de que ell sembla savi per als altres i ell mateix també creu que ho és, però en canvi segons Sòcrates no es cap savi. Diu que cap dels dos sap res, la diferència està en que l’home creu que sap alguna cosa i Sòcrates sap que no sap res. En aquest sentit Sòcrates demostra que és més savi que l’home, i quan li ho va fer saber aquest no hi va estar d’acord i es va enfadar am Sòcrates. Per tant segons Sòcrates el més savi no es el que creu que ho sap tot, sinó el que sap el que no sap, perquè coneix les seves limitacions i pot aprendre. Això fa referència a la ironia utilitzada per Sòcrates que consisteix en mantenir una aparent ignorància sobre el tema tractat.

Comparació:En aquest text trobem una diferència clara entre Sòcrates i els sofistes. Els sofistes feien discursos molt llargs en canvi Sòcrates prefereix fer un discurs molt més curt i concís. Una altra diferència que no trobem al text es que els sofistes defensen el relativisme (tot és relatiu i depèn de la persona) i Sòcrates l’ universalisme (no pot ser que una cosa sigui bona per a algú i dolenta per a una altra, existeixen valors universals, vàlids per a tothom).

Més informació sobre Plató (Plató) i Sòcrates (Sòcrates).