Segons Heràclit el conflicte, la guerra, és present a la naturalesa, ja que els contraris lluiten constantment i s’eviten per justícia, mantenint així un equilibri a la natura.
Fragment de Parmènides
Segons Parmènides només es pot parlar del que existeix, el que és. En canvi del que no existeix no es pot parlar. El primer és l’ésser i el segon el no-ésser. Es queixa de que moltes persones segueixen més d’un camí per trobar la realitat quan en realitat només hi ha un camí i també pensen que l’ésser i el no-ésser són i no són el mateix, és a dir, que són contraris com la nit i el dia.
Comparació
Títol: ¿Existeix el canvi?
Heràclit defensa que la naturalesa canvia constantment, és dinàmica (i per tant l’arkhé també ho és) i totes les coses tenen sentit i existeixen gràcies a l’existència del seu oposat, gràcies al conflicte entre els contraris.
Parmènides creu que el món és estàtic, que no canvia (i per tant l’arkhé no pot ser dinàmic). Per a ell l’ésser és immutable i el no-ésser és inexistent perquè no és. Heràclit en canvi diria que l’ésser i el no-ésser són i no són el mateix ja que per a ell són com les dues cares de la mateixa moneda. Heràclit també creu que el camí per trobar la veritat canvia, ara és un i potser després és un altre. Parmènides no ho pensa, ell diu que el camí a la veritat és un i ha sigut i serà sempre el mateix, tal i com passa amb l’ésser, l’arkhé.
Heràclit i Parmènides
0 comentarios:
Publicar un comentario