El jo és la primera veritat, d'això no es té cap dubte. Si el jo no existeix vol dir que no existim, però existim, és un fet, per tant també existeix el jo. Hem de tenir en compte que el jo nomès existeix per a un mateix, és a dir, per a mi hi ha un sol jo a tot el món i tots els altres són tu. Això vol dir que el jo i el tu serà una persona o una altra depenent del punt de vista, depenent de la persona que ho digui o ho pensi. Això ens porta a un altre punt de reflexió, i es que per a un mateix ell (jo) és el centre del seu propi univers i veuria als altres (tu) com simples objectes si no fos perquè sap que tenen una consciència igual que la seva i que ells s'anomenen a ells mateixos jo i que nosaltres sóm el seu tu al seu univers en el qual ell és l'únic jo. Una prova molt simple d'això és que si tu no estàs parlant amb una certa persona en un cert moment no pots saber el que està fent o el que està pensant però saps que aquella persona és a algun lloc duent a cap una acció i creient-se el centre del seu univers. Per això podem dir que cadascú té el seu univers i ell n'és el centre. Aquest és un tema molt abstracte, no cal dir-ho, però a la mateixa vegada tots el coneixem, perquè tots hem tingut alguna vegada la sensació de que tot gira al nostre voltant, com si el món s'haguès creat nomès per a nosaltres.
0 comentarios:
Publicar un comentario