Conceptes del tema 1

Saber comú: és el coneixement que es funda en l'experiència de la vida quotidiana. El que importa és el què? No el perquè?

Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments. També és el fet de saber com fer certes activitats.

Saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Narra l'experiència de la vida. El seu objectiu és crear bellesa.

Saber científic: vol saber el què? I el perquè? I aplica les matemàtiques a l'estudi de la realitat. També utilitza l'experimentació i l'observació.

Experiment: comjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de les matemàtiques que pretèn decobrir com es comporten les coses.

Ciències formals: es referixen a la forma dels raonaments i a l'estructura del pensament.

Mètode: manera de pensar o d'actuar, previàment planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Axioma: principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de compressions individuals que no inclouen la totalitat dels cassos possibles.

Hipòtesis: suposició provisional encara no confirmada com a llei.

Teoria científica: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

Falsació: refutació d'una hipòtesi quan no concorda amb els fets del món.

Compressió: captar el sentit de l'acció, per això cal situar-se dins del fets.

Mite: Narracions fantàtiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com per exemple divinitats.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: separa experiència i raó i afirma que l'experiència té prioritat.

Mètode racionalista: aquest dóna prioritat a la raó per sobre de l'experiència.

Revolució copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva. Per exemple: al mètode trascendental el subjecte passa a ser el centre del coneixement.

Jocs del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: no possa normes a la comprenssió.

Metafísica: part de la filosofia teòrica que parla dels objectes que van més enllà que els sentits.

Comentari de text

Idea principal

Afirma que la filosofia no té contingut propi, només la funció d'aclarir i ordenar els seus enunciats.

Títol alternatiu

Com ha de ser el llenguatge filosòfic.

Segons Wittgenstein la funció de la filosofia és ordenar i aclarir les expressions filosòfiques. Afirma que la filosofia és una activitat perquè té una funció determinada que ja hem dit abans: aclarir els enunciats filosofics.
“La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precissió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.” Aquesta frase diu que el pensament és caòtic i per això pot causar confusió. La funció de la filosofia és ordenar aquest caos i fer-lo intel·ligible.
En aquest text Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic: els que defensen aquest mètode creuen que les expressions filosòfiques són confuses i poc intel·ligibles, per això diuen que la funció de la filosofia és intentar aclarir aquestes expressions. Aquests filòsofs no s'interessen per conèixer la realitat sinó pel llenguatge.
Un altre metòde és l'hermenèutic que creu que totes les accions humanes i tots els esdeveniments històrics han de ser interpretats i compressos perquè tenen un sentit.
Un altre és el mètode trascendental que el que pretèn és fonamentar i dónar raó al nostre saber. Per fer-ho fà la inversió copernicana del coneixement: explicar el nostre saber desde el subjecte en comptes de fer-ho desde l'objecte.

Biografia de Wittgenstein

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 1889 -Cambridge, 1951) va ser un filòsof i lingüista austríac. Només va publicar un llibre amb vida: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir bastant a alguns membres del Cercle de Viena, moviment del que Wittgenstein mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein al seu llibre Els quaderns blau i marró i a les seves Investigacions filosòfiques, ambdues obres pòstumes. Va ser discípul de Bertrand Russell a Cambridge, on més endavant tambié ell va ser professor.

Tens més informació de Wittgenstein a

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

És el jo realment la primera veritat?

El jo és la primera veritat, d'això no es té cap dubte. Si el jo no existeix vol dir que no existim, però existim, és un fet, per tant també existeix el jo. Hem de tenir en compte que el jo nomès existeix per a un mateix, és a dir, per a mi hi ha un sol jo a tot el món i tots els altres són tu. Això vol dir que el jo i el tu serà una persona o una altra depenent del punt de vista, depenent de la persona que ho digui o ho pensi. Això ens porta a un altre punt de reflexió, i es que per a un mateix ell (jo) és el centre del seu propi univers i veuria als altres (tu) com simples objectes si no fos perquè sap que tenen una consciència igual que la seva i que ells s'anomenen a ells mateixos jo i que nosaltres sóm el seu tu al seu univers en el qual ell és l'únic jo. Una prova molt simple d'això és que si tu no estàs parlant amb una certa persona en un cert moment no pots saber el que està fent o el que està pensant però saps que aquella persona és a algun lloc duent a cap una acció i creient-se el centre del seu univers. Per això podem dir que cadascú té el seu univers i ell n'és el centre. Aquest és un tema molt abstracte, no cal dir-ho, però a la mateixa vegada tots el coneixem, perquè tots hem tingut alguna vegada la sensació de que tot gira al nostre voltant, com si el món s'haguès creat nomès per a nosaltres.

Esquema del mètode del saber científic

Activitats sobre l'àmbit del saber

Què és el saber?
És tot el que captem i aprenem de la realitat que ens envolta. Això ho transmetem a altres persones.
Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel.ligibles?
Les dades de l'experiència són caòtiques. La raó ordena aquest caos de sensacions.
Quin tipus d'experiència pot produir contemplar un quadre?
Saber tècnic ja que cal saber la composició de l'obra i saber artístic pera saber identificar el tipus de pintura, la superfície...
Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic?
Són complementaries perquè una ajuda a l'altra i a més les dues persegueixen el control i domini el món.

Què és la filosofia?

La filosofia és la eina que utilitzem per intentar comprendre tot el que ens envolta: el sentit de la nostra existència, la bellesa, la cultura, la societat, la llibertat... tot.
Intenta buscar la resposta a totes aquelles preguntes que desde sempre s’ha fet tothom, com per exemple: Sóm lliures? Té sentit la vida?
Per respondre aquestes preguntes no utilitza el típic si o no, es responen mitjançant arguments racionals. Això vol dir que no existeix una resposta correcta, cada filòsof donarà la seva i la argumentarà segons el seu punt de vista.
Per tant la filosofia no respon cap de les preguntes que es planteja, només argumenta les possibles respostes, que potser són correctes o potser no. Vist així el primer que pensem és que la filosofia no serveix per a res. Potser no però tot i això seguirà existint cada cop que ens preguntem a nosaltres mateixos alguna cosa que no podem respondre al cent per cent, es en aquests moments quan només la filosofia ens pot ajudar a trobar, o més ben dit, apropar-nos, a la resposta.

Activitats de introducció

1Defineix la filosofia
És l’eina que utilitzem per intentar comprendre, des de un punt de vista moral i ètic, tot el que ens envolta.
2Quins temes tracta?
Tots: el sentit de la nostra existència, teories ètiques, la llibertat, la societat...
3Qui era Sòcrates?
Un filòsof grec. Era el mestre de Plató.
4Quan va sorgir el pensament occidental?
Al segle VI aC
5Perquè existim?
Per atzar.
6Perquè existeix la política?
Per que si no hi hagués política formaríem part d’una anarquia i tot seria caòtic.
7Creus que t’has de comportar seguint uns valors? Perquè?
Si per que d’aquesta manera tots serem bons ciutadans i viurem millor.
8Creus que ets un bon ciutadà?
Si per que respecto les normes però tampoc intento millorar la ciutadania.
9Digues el nom de 5 filòsofs.
Aristòtil, Plató, Kant, John Stuart Mill i Jeremy Bentham.
10Perquè l’ésser humà necessita la cultura?
Per que el fa més intel·ligent i el fa persona, ja què és l’únic ésser viu que té cultura.
11Som lliures?
A vegades si i a vegades no. Som lliures per prendre decisions però aquestes comporten una responsabilitat.
12Què és la bellesa?
És la qualitat de tot allò que es bell: una persona, una ciutat, una cançó... Segons Kant "és allò que sense concepte plau universalment".