Comentari de text (pàg.197)

Títol alternatiu: Plaer amb seny.

En aquest text Epicur defensa que per arribar a la felicitat en la vida s'ha d'intentar obtenir el màxim de plaer i evitar el màxim de dolor, assegurant així salut per al nostre cos i serenitat per a la nostra ànima. Tot i això Epicur també afirma que encara que l'home sempre busca el plaer a vegades hem d'evitar certs plaers que després ens causarien dolor. Passa el mateix a l'inrevés;  l'home sempre evita el dolor però a vegades haurem de triar el dolor perquè més endavant això ens proporcionarà plaer. Pert tant, haurem de saber quan hem de triar el plaer i quan el dolor, pensant en les conseqüències i no només en el present inmediat. Així arribarem a la felicitat.

En aquest text Epicur defensa l'epicureisme, que a la vegada forma part de l'hedonisme. Els hedonistes defensen que com que no tots els plaers i dolors són iguals hem de saber triar la millor opció per rebre el màxim de plaer possible. Per als epicureistes és savi aquell qui sap distribuir millor els plaers al llarg de la seva vida. Per als estoïcs en canvi el savi és aquell que s'adona que tot ho decideix el destí i que per tant el millor és assegurar la seva pau interior i fer-se insensible al sofriment i a les opinions dels altres.

Biografía d'Epicur aquí.

Definicions del tema 9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta dfícil de modificar.

Inmoral: una persona que diferencia entre el bé i el mal i tria el mal.

Virtut: hàbit de comportament que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: capacitat humana d'adonar-nos que uns valors són més humanitzadors que uns altres.

Responsabilitat: capacitat dels éssers lliures que els permet ser amos dels seus actes.

Llibertat externa: quan ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna. Absència de coacció externa. La perdem, per exemple, a la presó.

Condicionament: estar condicionat és no tenir llibertat absoluta però conservar la llibertat suficient com per sentir-nos responsables dels nostres actes.
Destí: llei que regeix l'univers i segons la qual tot succeeix per una raó.
Determinisme físic: Tota causa té un efecte i tot efecte vé donat per una causa.
Determinisme genètic: les causes de les nostres actuacions són a la nostra dotació genètica.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques com a determinades per la infraestructura econòmica i nosaltres influenciats pel lloc de la societat on ens trobem.

Autonomia moral: capacitat que tenen les persones de poder elegir els mitjans i els fins, de fer-nos les nostres lleis.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

Nivell postconvencional: es distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. es troben a aquest nivell les persones autònomes.
Principi de responsabilitat: assumir responsablement les conseqüències de les nostres accions i tractar de deixar el món tan habitable com el que ens van deixar a nosaltres.
Existencialisme: l'existència és anterior a l'esència (primer naixem, després ens fem).
Indeterminisme: defensa que les nostres accions no estan determinades, és a dir, que gaudim de llibertat total.

Preguntas sobre Sartre

A quin corrent filosòfic pertany? Existencialisme.

Quina concepció de la llibertat defensa? Afirma que som lliures sense excusa.

On va estudiar? a l'École Normale Supérieure de França.

Nom de la seva "companya". Simone de Beauvoir.

Precedent filosòfic de Sartre. Husserl.

Què significa que la realitat és contingent? Alguna cosa és contingent quan existeix però podria no haver existit o podria deixar de existir.

Quina va ser la seva primera novel·la important? La nàusea.

Segons Sartre l'existència té sentit? Té el sentit que nosaltres volguem donar-li.

Conferència de heidegger que va influir a Sartre. Què és la metafísica?

Títol de la seva revista. Les tempes modernes.

Posició sobre Déu. Era ateu, per a ell la no-existència de Déu ens obria un món de possibilitats, ens feia lliures.

Què significa que l'infern són els altres? Els altres ens fan sentir vergonya perquè sabem que ens observen.

Llibre que marca la seva incursió en el marxisme. Crítica de la raó dialèctica.

A quin any va rebre el Premi Nobel i per què el va rebutjar? Al 1964, el va rebutjar perquè creia que la fama seria la fi de la seva llibertat.

Per què va ser un inspirador de la revolta del 68? Perquè ell també estava en contra de la repressió protagonitzada per l'estat.

Diari extremista que va dirigir. La cause du peuple.

Què significa revolució perpetua? Que sempre ens hem de revolucionar, exigir la nostra llibertat.

Què opina sobre el terrorisme? Que és la bomba atòmica del poble.

Què vol dir pensar contra un mateix? No fiar-se del que li han ensenyat i buscar respostes per un mateix.

Què vol dir que Sartre era una brúixola ètica? Que la gent que es preocupava per l'ètica i per la filosofia es deixava guiar per ell, era el seu líder ètic.

Biografía de Sartre aquí.

Un dilema hipotètic (Pàg. 189)

Heinz ha de robar el medicament?

Si, perquè ha d'intentar salvar a la seva dona. A més després de curar-la pot pagar el medicament quan tingui els diners (cosa que el farmacèutic no accepta).

Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella?

Si, perquè encara que no la estimi és una vida humana que mereix viure.

És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?

En part és responsabilitat seva i en part és responsabilitat del farmacèutic.

Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi?Si perquè segueix sent un ésser humà i un èsser humà sempre té dret a viure.

Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament?

Si perquè tant la seva dona com un estrany els dos són persones, tenen dignitat i mereixen viure.

La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Si, excepte quan provoquem un mal major intentant evitar un altre.

El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent?

En part si però per altra banda salva una vida humana i això és moralment bó.

La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Si a no ser que sigui necessari, en aquest dilema  per exemple, és necessari perquè anar contra la llei no és tan greu com deixar morir algú.

Comentari de text (Pàg. 183)

Títol alternatiu: L'home com a ésser incorruptible

Idees principals: Viure feliç vol dir no deixar-se influenciar per coses externes, estranyes, crear la nostra pròpia vida tal i com vosaltres volem, no com volen els altres.

Segons Sèneca l'home només aconsegueix ser lliure i per tant, feliç, quan manté intactes les característiques que la naturalesa li otorga, és a dir, que hem de viure segons la natura i no deixar-nos corrompre per coses externes, coses no naturals (estranyes) que ens priven de la nostra llibertat i no ens permeten dirigir la nostra pròpia vida.

Resumint, Sèneca afirma que serem lliures si evitem els factors externs, al contrari del que defensen els deterministes. El determinisme afirma que estem determinats per factors externs que orienten la nostra vida i que per tant no som lliures.

Biografía de Sèneca

Raons bones, mediocres i dolentes (Activitats 1 i 2 Pàg. 154)

Filla: Mama, per què he de ser jo sempre qui despara taula mentre el meu germà no fa res?

Mare: No t'adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.

Dolenta

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?

Joan: Perquè em porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.

Dolenta

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó de l'atac ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.

Mediocre

Mafalda: Però... per què he de fer-ho?

Mare: Perquè t'ho ordeno jo, que sóc la teva mare!

Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! o no?

Bona

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.

Bona

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.

Dolenta

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!

Dolenta

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?

Dolenta

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.

Bona

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa gens el que pensen els altres.

Bona

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.

Dolenta

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina't què s'ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.

Mediocre

Begonya: La votaré perquè sempre ha estat justa, i el més probable és que continuï sent-ho.

Bona

Vicenç: La voto de totes maneres. Mira la influència que té amb els preofessors i el director.

Bona

Fal·làcies (Activitat 3, pàg.153)

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixin. Ad ignorantiam. No és fal·làcia

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular. No és fal·làcia

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.Ex populo

-No est fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Tu quoque. No és fal·làcia

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions desde el principi. Pendent relliscós

-S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Falsa causa