domingo, 8 de noviembre de 2009
Conceptes del tema 1
Saber comú: és el coneixement que es funda en l'experiència de la vida quotidiana. El que importa és el què? No el perquè?
Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments. També és el fet de saber com fer certes activitats.
Saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Narra l'experiència de la vida. El seu objectiu és crear bellesa.
Saber científic: vol saber el què? I el perquè? I aplica les matemàtiques a l'estudi de la realitat. També utilitza l'experimentació i l'observació.
Experiment: comjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de les matemàtiques que pretèn decobrir com es comporten les coses.
Ciències formals: es referixen a la forma dels raonaments i a l'estructura del pensament.
Mètode: manera de pensar o d'actuar, previàment planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
Axioma: principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.
Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de compressions individuals que no inclouen la totalitat dels cassos possibles.
Hipòtesis: suposició provisional encara no confirmada com a llei.
Teoria científica: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
Falsació: refutació d'una hipòtesi quan no concorda amb els fets del món.
Compressió: captar el sentit de l'acció, per això cal situar-se dins del fets.
Mite: Narracions fantàtiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com per exemple divinitats.
Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.
Empirisme: separa experiència i raó i afirma que l'experiència té prioritat.
Mètode racionalista: aquest dóna prioritat a la raó per sobre de l'experiència.
Revolució copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva. Per exemple: al mètode trascendental el subjecte passa a ser el centre del coneixement.
Jocs del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.
Hermenèutica no normativa: no possa normes a la comprenssió.
Metafísica: part de la filosofia teòrica que parla dels objectes que van més enllà que els sentits.
Comentari de text
Idea principal
Afirma que la filosofia no té contingut propi, només la funció d'aclarir i ordenar els seus enunciats.
Títol alternatiu
Com ha de ser el llenguatge filosòfic.
Segons Wittgenstein la funció de la filosofia és ordenar i aclarir les expressions filosòfiques. Afirma que la filosofia és una activitat perquè té una funció determinada que ja hem dit abans: aclarir els enunciats filosofics.
“La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precissió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.” Aquesta frase diu que el pensament és caòtic i per això pot causar confusió. La funció de la filosofia és ordenar aquest caos i fer-lo intel·ligible.
En aquest text Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic: els que defensen aquest mètode creuen que les expressions filosòfiques són confuses i poc intel·ligibles, per això diuen que la funció de la filosofia és intentar aclarir aquestes expressions. Aquests filòsofs no s'interessen per conèixer la realitat sinó pel llenguatge.
Un altre metòde és l'hermenèutic que creu que totes les accions humanes i tots els esdeveniments històrics han de ser interpretats i compressos perquè tenen un sentit.
Un altre és el mètode trascendental que el que pretèn és fonamentar i dónar raó al nostre saber. Per fer-ho fà la inversió copernicana del coneixement: explicar el nostre saber desde el subjecte en comptes de fer-ho desde l'objecte.
Biografia de Wittgenstein
Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 1889 -Cambridge, 1951) va ser un filòsof i lingüista austríac. Només va publicar un llibre amb vida: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir bastant a alguns membres del Cercle de Viena, moviment del que Wittgenstein mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein al seu llibre Els quaderns blau i marró i a les seves Investigacions filosòfiques, ambdues obres pòstumes. Va ser discípul de Bertrand Russell a Cambridge, on més endavant tambié ell va ser professor.
Tens més informació de Wittgenstein a
