Diferències entre la moral d'Aristòtil i la de Kant

L'ètica d'Aristòtil persegueix un fi, és a dir, és una ètica teleològica. Aquest fi és arribar a la felicitat. Per a això hem de seguir el camí de la virtut. La virtut es troba compresa entre dos vicis, el defecte i l'excés. Entre el covard i el temerari el virtuós és el que té valor, no es troba a cap dels dos extrems. 

La moral de Kant en canvi no segueix cap fi, està dirigida pel deure. Segons Kant hem d'actuar d'una determinada manera perquè és el que hem de fer, no per que això ens faci feliços. La raó per la qual no matem no ha de ser per no anar a la presó, ha de ser perquè sabem que matar està malament i no s'ha de fer.

Comentari de text: John Stuart Mill

Idees principals: Hi ha persones que senten plaer amb coses que per als altres són insignificants, i per tant assoleixen la felicitat més fàcilment. En canvi altres persones saben que la seva felicitat és imperfecta i passatgera així que serà menys feliç que els altres. Però tot i això pot aprendre a viure amb aquesta càrrega i no tenir-li enveja a l’ignorant que es creu feliç. Això ho resumeix en la frase: “Millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet”.

 

Títol:  Ignorants i savis, satisfets i insatisfets

Comentari: en aquest text John Stuart Mill afirma que els ignorants són feliços perquè senten plaer amb coses que per a aquells que són superiors són insignificants. Els més savis no són tan feliços perquè veuen com està constituït el món i per tant no se senten satisfets, però no han d’envejar als ignorants perquè la seva felicitat no és del tot real. El filòsof defensa que més val ser un savi insatisfet que un ignorant satisfet. L’ignorant està satisfet però els seus plaers són mundans, en canvi el savi insatisfet només aspira als plaers intel·lectuals, que són superiors.

Més informació sobre John Stuart Mill aquí.

Filosofia de Kant

Kant va sintetitzar a la seva filosofia l’empirisme i el racionalisme. Per una part coincideix amb la filosofia empirista en que el coneixement comença amb les impressions que rebem de l’experiència però també opina que les impressions per si soles no poen fonamentar res que sigui universal i necessari i tampoc coincideix amb Hume en dir que el coneixement té un valor probable.

Kant defensa l’existència de quelcom universal i necessari al qual anomena element a priori. El coneixement a priori és independent de l’experiència però apareix quan hi ha experiència. Tot i això el coneixement a priori no és el mateix que les idees innates defensades per la majoria de racionalistes. La diferència que hi ha és que les idees innates apareixen abans de l’experiència i el coneixement a priori necessita una certa comunicació amb aquesta.

Més informació sobre Kant aquí.

Comentari de text: Realitat exterior

Idees principals: La filosofia de l’Abstract és escèptica i ens mostra les imperfeccions i límits de l’enteniment humà, allò que no podem conèixer. Els  raonaments que es fan es basen en l’experiència i la creença, marcada per l’hàbit. L’autor diu que quan utilitzem la nostra raó és perquè no ho podem evitar.

Títol alternatiu: Filosofia escèptica

Comentari: En aquest text Hume declara que la seva filosofia és escèptica, com ja se sabia de llegir-ne els discursos d’aquesta obra. L’escepticisme afirma que no podem conèixer la veritat absoluta. Per tant no hi ha coneixement, només creença i la creença està marcada per l’hàbit, el costum, que fa que esperem certs efectes quan es donen certes causes encara que no podem predir amb certesa el futur. De la mateixa manera que el racionalisme es basava en la raó l’escepticisme basa el seu coneixement en l’experiència, el que ens mostren els sentits.

Comentari de text: fragment de l'Abstract

Idees principals: Hume afirma que el fet que la naturalesa s’hagi comportat d’una manera fins ara no vol dir que no pugui canviar, el futur no sempre ha d’estar d’acord amb el passat ja que aquest possible canvi és intel·ligible. Estem determinats pel costum, no per la raó. Així suposem que el futur estarà d’acord amb el passat perquè hi estem acostumats. Donem per suposat que hi ha una connexió necessària entre una certa causa i un cert efecte però això tampoc és cert, el que si existeix és el que Hume anomenarà una conjunció constant.

Títol alternatiu: El costum, guia de la vida

Comentari: En aquest text de l’Abstract Hume defensa que el que guia la nostra vida és el costum. Primer afirma que la naturalesa s’ha comportat d’una certa forma fins ara, però això no vol dir que demà ho seguirà fent. Potser demà no sortirà el Sol o potser si. No ho podem saber amb seguretat perquè els dos enunciats són intel·ligibles, en canvi que demà dos més dos serà cinc sabem segur que no és veritat perquè això seria inintel·ligible. Tot i això no ens qüestionem el fet que demà sortirà el Sol perquè estem acostumats a que surti cada matí. El costum ens fa pensar que el futur sempre estarà d’acord amb el passat però un dia podria no ser així. El fet de pensar que la naturalesa sempre es comportarà de la mateixa manera és perquè creiem que si es dóna un fet B ha sigut per un fet A anterior, és a dir, que entre dos fets existeix una connexió necessària. El que en realitat existeixen són fets seguits d’altres fets i no hi ha cap fonament per esperar que en el futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes, però si que es donin efectes semblants als que es van donar en el passat, perquè això és el que ens dicta el costum.

Hume critica el principi de causalitat racionalista segons el qual existeix una connexió necessària entre una causa  i un efecte. Hume defensa que a un fet A li segueix un fet B i que només estan connectats per una conjunció constant que no sempre ha de ser la mateixa. Descartes és un dels filòsofs racionalistes que defensa el principi de causalitat.

Comentari de text: Investigació sobre l'enteniment humà, Secció IV

Idees principals: Hume afirma que tots els objectes de la raó es poden classificar en dos categories: relacions d’idees o qüestions de fet. Les relacions d’idees són les realitats matemàtiques, aquelles que no cal l’experiència per validar-les i no tenen contrari. Les qüestions de fet si que es validen amb l’experiència i si que tenen contrari.

Títol Alternatiu: Classificació dels objectes de la raó

Comentari: En aquest text el filòsof defensa una manera de classificar tots els objectes de la raó. Els ordena segons siguin relacions d’idees o qüestions de fet.

Una relació d’idea seria per exemple que dos més dos són quatre perquè és una veritat que correspon a les matemàtiques i perquè no necessitem l’experiència per donar-la com a certa, només la raó. No tenen contrari perquè el contrari d’una relació d’idea implica contradicció.

Una qüestió de fet seria per exemple demà sortirà el Sol. Encara que no ho sembli no podem estar segurs de la certesa d’aquest enunciat perquè pel fet que el Sol sempre així sortit no vol dir que demà tornarà a fer-ho. Per tant les qüestions de fet si admeten el seu contrari, i per a validar-les hem de recórrer a l’experiència.

Comentari de text: Identitat personal

Idees principals: L’ànima és una enumeració de percepcions distintes. El pensament no és l’essència de la ment com deia Descartes perquè tot és particular, també les percepcions que formen la ment. Les idees que tenim provenen d’impressions i per això no tenim l’idea de substància, perquè no tenim cap impressió d’ella.

Títol alternatiu: ¿Què és la ment?

Comentari: Hume diu que l’ànima és una sèrie de percepcions, totes juntes. Descartes afirmava que l’essència de la ment era el pensament, però Hume diu que aquesta idea és incorrecta perquè segons ell tot allò existent és particular, i per tant també ho són les percepcions que formen la nostra ment. I quan diu que les percepcions formen la ment vol dir que la ment no és una substància en la qual les percepcions s’agrupen. Això també seria incorrecte perquè només tenim idees del que prové d’una impressió, i no tenim impressions de cap substància, per tant no tenim cap idea de substància. Només coneixem percepcions, qualitats de les coses. D’aquí es deriva que la ment sigui un conjunt de percepcions.