Filosofia imperfecta

Diferències entre la moral d'Aristòtil i la de Kant

2011-05-12T20:24:00.000+02:00

L'ètica d'Aristòtil persegueix un fi, és a dir, és una ètica teleològica. Aquest fi és arribar a la felicitat. Per a això hem de seguir el camí de la virtut. La virtut es troba compresa entre dos vicis, el defecte i l'excés. Entre el covard i el temerari el virtuós és el que té valor, no es troba a cap dels dos extrems.

La moral de Kant en canvi no segueix cap fi, està dirigida pel deure. Segons Kant hem d'actuar d'una determinada manera perquè és el que hem de fer, no per que això ens faci feliços. La raó per la qual no matem no ha de ser per no anar a la presó, ha de ser perquè sabem que matar està malament i no s'ha de fer.

Comentari de text: John Stuart Mill

2011-05-11T12:00:00.000+02:00

Idees principals: Hi ha persones que senten plaer amb coses que per als altres són insignificants, i per tant assoleixen la felicitat més fàcilment. En canvi altres persones saben que la seva felicitat és imperfecta i passatgera així que serà menys feliç que els altres. Però tot i això pot aprendre a viure amb aquesta càrrega i no tenir-li enveja a l’ignorant que es creu feliç. Això ho resumeix en la frase: “Millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet”.

Títol: Ignorants i savis, satisfets i insatisfets

Comentari: en aquest text John Stuart Mill afirma que els ignorants són feliços perquè senten plaer amb coses que per a aquells que són superiors són insignificants. Els més savis no són tan feliços perquè veuen com està constituït el món i per tant no se senten satisfets, però no han d’envejar als ignorants perquè la seva felicitat no és del tot real. El filòsof defensa que més val ser un savi insatisfet que un ignorant satisfet. L’ignorant està satisfet però els seus plaers són mundans, en canvi el savi insatisfet només aspira als plaers intel·lectuals, que són superiors.

Més informació sobre John Stuart Mill aquí.

Filosofia de Kant

2011-05-11T11:58:00.000+02:00

Kant va sintetitzar a la seva filosofia l’empirisme i el racionalisme. Per una part coincideix amb la filosofia empirista en que el coneixement comença amb les impressions que rebem de l’experiència però també opina que les impressions per si soles no poen fonamentar res que sigui universal i necessari i tampoc coincideix amb Hume en dir que el coneixement té un valor probable.

Kant defensa l’existència de quelcom universal i necessari al qual anomena element a priori. El coneixement a priori és independent de l’experiència però apareix quan hi ha experiència. Tot i això el coneixement a priori no és el mateix que les idees innates defensades per la majoria de racionalistes. La diferència que hi ha és que les idees innates apareixen abans de l’experiència i el coneixement a priori necessita una certa comunicació amb aquesta.

Més informació sobre Kant aquí.

Comentari de text: Realitat exterior

2011-05-11T11:50:00.000+02:00

Idees principals: La filosofia de l’Abstract és escèptica i ens mostra les imperfeccions i límits de l’enteniment humà, allò que no podem conèixer. Els raonaments que es fan es basen en l’experiència i la creença, marcada per l’hàbit. L’autor diu que quan utilitzem la nostra raó és perquè no ho podem evitar.

Títol alternatiu: Filosofia escèptica

Comentari: En aquest text Hume declara que la seva filosofia és escèptica, com ja se sabia de llegir-ne els discursos d’aquesta obra. L’escepticisme afirma que no podem conèixer la veritat absoluta. Per tant no hi ha coneixement, només creença i la creença està marcada per l’hàbit, el costum, que fa que esperem certs efectes quan es donen certes causes encara que no podem predir amb certesa el futur. De la mateixa manera que el racionalisme es basava en la raó l’escepticisme basa el seu coneixement en l’experiència, el que ens mostren els sentits.

Comentari de text: fragment de l'Abstract

2011-05-11T11:46:00.001+02:00

Idees principals: Hume afirma que el fet que la naturalesa s’hagi comportat d’una manera fins ara no vol dir que no pugui canviar, el futur no sempre ha d’estar d’acord amb el passat ja que aquest possible canvi és intel·ligible. Estem determinats pel costum, no per la raó. Així suposem que el futur estarà d’acord amb el passat perquè hi estem acostumats. Donem per suposat que hi ha una connexió necessària entre una certa causa i un cert efecte però això tampoc és cert, el que si existeix és el que Hume anomenarà una conjunció constant.

Títol alternatiu: El costum, guia de la vida

Comentari: En aquest text de l’Abstract Hume defensa que el que guia la nostra vida és el costum. Primer afirma que la naturalesa s’ha comportat d’una certa forma fins ara, però això no vol dir que demà ho seguirà fent. Potser demà no sortirà el Sol o potser si. No ho podem saber amb seguretat perquè els dos enunciats són intel·ligibles, en canvi que demà dos més dos serà cinc sabem segur que no és veritat perquè això seria inintel·ligible. Tot i això no ens qüestionem el fet que demà sortirà el Sol perquè estem acostumats a que surti cada matí. El costum ens fa pensar que el futur sempre estarà d’acord amb el passat però un dia podria no ser així. El fet de pensar que la naturalesa sempre es comportarà de la mateixa manera és perquè creiem que si es dóna un fet B ha sigut per un fet A anterior, és a dir, que entre dos fets existeix una connexió necessària. El que en realitat existeixen són fets seguits d’altres fets i no hi ha cap fonament per esperar que en el futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes, però si que es donin efectes semblants als que es van donar en el passat, perquè això és el que ens dicta el costum.

Hume critica el principi de causalitat racionalista segons el qual existeix una connexió necessària entre una causa i un efecte. Hume defensa que a un fet A li segueix un fet B i que només estan connectats per una conjunció constant que no sempre ha de ser la mateixa. Descartes és un dels filòsofs racionalistes que defensa el principi de causalitat.

Comentari de text: Investigació sobre l'enteniment humà, Secció IV

2011-05-11T11:40:00.000+02:00

Idees principals: Hume afirma que tots els objectes de la raó es poden classificar en dos categories: relacions d’idees o qüestions de fet. Les relacions d’idees són les realitats matemàtiques, aquelles que no cal l’experiència per validar-les i no tenen contrari. Les qüestions de fet si que es validen amb l’experiència i si que tenen contrari.

Títol Alternatiu: Classificació dels objectes de la raó

Comentari: En aquest text el filòsof defensa una manera de classificar tots els objectes de la raó. Els ordena segons siguin relacions d’idees o qüestions de fet.

Una relació d’idea seria per exemple que dos més dos són quatre perquè és una veritat que correspon a les matemàtiques i perquè no necessitem l’experiència per donar-la com a certa, només la raó. No tenen contrari perquè el contrari d’una relació d’idea implica contradicció.

Una qüestió de fet seria per exemple demà sortirà el Sol. Encara que no ho sembli no podem estar segurs de la certesa d’aquest enunciat perquè pel fet que el Sol sempre així sortit no vol dir que demà tornarà a fer-ho. Per tant les qüestions de fet si admeten el seu contrari, i per a validar-les hem de recórrer a l’experiència.

Comentari de text: Identitat personal

2011-05-11T11:33:00.000+02:00

Idees principals: L’ànima és una enumeració de percepcions distintes. El pensament no és l’essència de la ment com deia Descartes perquè tot és particular, també les percepcions que formen la ment. Les idees que tenim provenen d’impressions i per això no tenim l’idea de substància, perquè no tenim cap impressió d’ella.

Títol alternatiu: ¿Què és la ment?

Comentari: Hume diu que l’ànima és una sèrie de percepcions, totes juntes. Descartes afirmava que l’essència de la ment era el pensament, però Hume diu que aquesta idea és incorrecta perquè segons ell tot allò existent és particular, i per tant també ho són les percepcions que formen la nostra ment. I quan diu que les percepcions formen la ment vol dir que la ment no és una substància en la qual les percepcions s’agrupen. Això també seria incorrecte perquè només tenim idees del que prové d’una impressió, i no tenim impressions de cap substància, per tant no tenim cap idea de substància. Només coneixem percepcions, qualitats de les coses. D’aquí es deriva que la ment sigui un conjunt de percepcions.

Comentari de text: Teoria empirista del coneixement

2011-05-11T11:27:00.001+02:00

Idees principals: Hume distingeix entre dos tipus de percepcions: les impressions, que són més fortes, i les idees, que són més dèbils. També nega l'existència d'idees innates. Finalment afirma que les nostres impressions deriven de la naturalesa.

Títol alternatiu: Diferents percepcions

Comentari: Hume defineix la percepció com tot alló que es pot presentar a la ment, gràcies als nostres sentits o als nostres pensaments. Hi ha dos tipus de percepcions: impressions i idees. La impressió es dóna quan sentim una emoció o ens fem imatges al cap d'objectes externs. La idea es dóna quan reflexionem sobre aquesta emoció o objecte. Per tant les impressions són les percepcions més fortes i les idees les més dèbils. Segons Hume no podem pensar en allò que no hem vist per tant no hi ha idees innates. Per acabar defensa que les nostres passions deriven de la naturalesa.

Locke també afirma que no existeixen idees innates i que tot coneixement es deriva de l'experiència, però ell, a diferència de Hume, anomena a totes les percepcions idees, Hume fa una distinció entre impressions i idees. A més Locke afirma que totes les passions provenen de la nostra ment i Hume diu que provenen de la naturalesa.

Més informació sobre David Hume aquí.

Moral Kantiana

2011-04-06T21:52:00.000+02:00

La moral kantiana

View more presentations from Javier

Es aquest el millor dels mons possibles?

2011-03-03T21:21:00.000+01:00

Jo penso que el món en el qual vivim no pot ser el millor dels mons possibles. El millor món possible hauria de ser un món perfecte i el nostre s’allunya molt de ser-ho. En un món perfecte tothom hauria de ser tractat per igual sense tenir en compte el sexe, la raça o la posició social. La gent no es mataria per sentir-se superior ni per defensar una religió per sobre d’una altra. No seria necessari tenir més diners per ser més feliç i no necessitaríem fronteres per separar uns països d’uns altres. Desafortunadament aquest món perfecte és també irrealitzable. Sempre hi haurà algú que se sentirà superior als altres, un altre que voldrà treure profit de situacions desagradables etc.

De tota manera aquest és el món que ens ha tocat viure així que només ens queda intentar millorar-ho. Encara que sapiguem que mai serà perfecte, la felicitat no només es troba en la perfecció, si el món fos perfecte potser no valdria la pena viure en ell perquè no el sabríem valorar, de la mateixa manera que necessitem el Mal per valorar el Bé i el dolor per poder gaudir del plaer. A més tampoc estic d’acord amb la idea de perfecció, crec que no existeix res perfecte per què és un concepte que està fora del nostre enteniment, com l’infinit. Hi a més és impossible una cosa perfecta perquè una cosa perfecte ha d’agradar a tothom i no hi ha res en aquest món que li agradi a tothom.

Comentari de text: Hipòtesi del Déu enganyador

2011-03-03T21:07:00.000+01:00

Idees principals: Descartes afirma que va ser creat per un Déu i que podria ser que aquest Déu el faci veure com a certes coses que són falses i com a falses coses que són certes. També diu que això no pot ser perquè seria contrari a la bondat que caracteritza a Déu però tanmateix Déu ens permet equivocar-nos a vegades i això també és contrari a la seva bondat.

Títol alternatiu: El dubte radical

Comentari:

En aquest text Descartes exposa la seva hipòtesi sobre el Déu enganyador. Ell defensa que va ser creat per Déu, un ser totpoderós, però no es refia del tot d’ell. Diu que podria ser que aquest Déu l’hagués creat per fer-li pensar coses que no són, com per exemple que dos més dos són quatre quan la realitat seria una altra. O també pot ser que Déu li faci notar l’existència de coses que en realitat no existeixen. Amb aquesta hipòtesi Descartes aconsegueix portar el dubte al seu extrem més radical ja que aconsegueix dubtar de tot, encara que més endavant trobarà quelcom del qual no podem dubtar. Al fina del text Descartes diu que no pot ser que Déu ens enganyi perquè això es contrari a la seva bondat, més tard això li servirà per crear una altra hipòtesi que afirma que qui ens enganya no és Déu sinó un geni maligne.

Comentari de text: Les regles del mètode

2011-03-03T20:57:00.000+01:00

Idees principals: Descartes afirma que és millor proposar poques lleis o normes i assegurar-se de que es compleixen que crear un nombre molt gran d’aquestes, ja que s’acabarien infringint. Descartes crea 4 normes que compondran la lògica.

Títol alternatiu: Normes de la lògica

Comentari:En aquest text Descartes ens explica que quan es creen moletes lleis aquestes s’acaben incomplint i que és millor crear-ne poques i fer que es compleixin sense cap excusa. Per això proposa quatre normes a seguir i que componen la lògica.

La primera, que no hem de dir mai que una cosa és certa si no s’està absolutament segur de que ho és.

La segona, que quan estudiem un problema l’hem de dividir en tantes seccions com podem.

La tercera, ordenar el que volem estudiar segons la dificultat. Primer comencem amb els problemes més senzills i arribem als més complicats.

I la quarta, fer enumeracions llargues i completes per assegurar-se que no ens deixem res.

La voluntad de Descartes de formular poques lleis recorda al principi d'economia de Guillem d'Occam. Segons aquest principi hem d'intentar eliminar tot el que és accessori i simplificar al màxim les explicacions dels fenòmens.

Argument ontològic de Sant Anselm

2011-03-03T20:49:00.000+01:00

En l'argument ontològic Sant Anselm intenta demostrar l'existència de Déu. Ho fa de la següent manera:

Déu és l'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat, és a dir, és perfecte. Si és perfecte per força a d'exisitr ja que no existir és una qualitat imperfecta. A més si no existís voldría dir que existeix un ésser major sobre el qual res no pot ser pensat i que a més existeix, i per tant sería més perfecte que Déu, una idea impensable.

El problema de l'argument ontològic és que presupossa l'existència d'una realitat que es troba a la nostra ment. Jo puc pensar en una illa perfecte més gran que la qual res pot ser pensat i això no vol dir que aquesta illa existeixi. No podem partir d'idees per afirmar l'existència de certes realitats.

Aquest argument de Sant Anselm ha tingu partidaris (com Descartes o Leibniz) i detractors (com Tomàs d'Aquino i Kant).

Comentari de text: El temps va ser creat amb el món

2011-03-03T20:32:00.000+01:00

Idees principals: No té sentit preguntar que hi havia abans de Déu ja que ell va crear el temps. A més Déu és etern, ni va ser ni serà perquè és sempre.

Títol alternatiu: L’origen del temps

Comentari:

Sant Agustí respon a la gent que pregunta que hi havia abans de Déu o abans de la creació de la Terra dient que la pregunta no té sentit ja que Déu va crear el temps a la vegada que el món, així que Ell va crear l’abans i el després. Abans de Déu no existia l’abans així que no té sentit preguntar-se que hi havia. De la mateixa manera també afirma que Déu és etern ja que existeix en un avui que no té demà ni ahir sinó que resta per tota l’eternitat immutable.

La teoria de la creació del món i del temps de Sant Agustí es contrària a la visió de Parmènides i de la filosofia grega en general, la qual afirmava que del no-res no pot sorgir res. En canvi Sant Agustí defensa que Déu va crear el món fent-lo aparèixer d’allà on no existia res.

Comentari de text: Carta a Meneceu

2011-03-03T20:17:00.000+01:00

Idees principals: En aquest text trobem diverses idees defensades per Epicur, com per exemple: tant el jove com el vell han de filosofar. Els déus existeixen però no es preocupen per nosaltres. El filòsof no ha de témer la mort. Hem d’intentar viure en el present i no al futur. I a diferents tipus de desigs i cal triar els adequats. La absència de dolor ja es un plaer. No hem d’escollir tots els plaers ni evitar tots els mals. Els nostres plaers han de ser moderats i hem de viure amb seny.

Títol alternatiu: Vida epicureista

Comentari:

Aquest text d’ Epicur mostra moltes de les idees defensades pels hedonistes. Segons el text s’ha de filosofar sense tenir en compte l’edat, perquè filosofar és assolir la salut de l’ànima i per a això mai s’és massa jove ni massa vell. Diu que existeixen els déus però no com la gent pensa. La gent creu que el bens i els mals més grans provenen d’ells però els déus només es preocupen d’ells mateixos i no interactuen amb nosaltres perquè ja són feliços. No ens hem de preocupar per la mort per una raó molt senzilla: quan arriba la mort nosaltres ja no hi som i quan nosaltres som la mort encara no és. Aquesta és una teoria materialista sobre la mort que per als Epicuris només significa separació d’àtoms. Per tant la mort no ha d’espantar als vius perquè es troba allunyada d’ells però tampoc als morts, perquè quan la mort arriba ells no hi són. De manera semblant diu que el futur no és del tot nostre però que tampoc no ens deixa de pertànyer del tot i que per tant no hem d’esperar que es compleixi amb seguretat ni tampoc que no es compleixi de cap manera. Hem de viure pensant sempre en el present perquè quan vivim cerquem la felicitat i la felicitat es gaudeix ara i no després. També diferencia entre desitjos naturals i no-naturals. Dins dels naturals hi ha de necessaris i de solament naturals. Als necessaris trobem els indispensables per arribar a la felicitat, els que afecten el benestar del cos i els que afecten la vida mateixa. Hem de distingit entre tots els tipus diferents de desitjos per així poder triar el més adient, el que ens proporcioni benestar a l’ànima. El text també defensa que encara que el plaer és un bé i el dolor un mal no sempre hem de triat tots els plaers i evitar tots els dolors. A vegades hem d’evitar el plaer si això comporta un dolor més endavant i de la mateixa manera a vegades hem d’acceptar un dolor que amb el temps ens conduirà a un plaer. A més diu que la absència de dolor ja és un plaer en si mateix. Per tant buscar el plaer no es refereix als plaers mundans i innecessaris sinó al no-sofriment, que ja comporta felicitat. Hem d’actuar amb seny per trobar la felicitat en els plaers moderats, si per exemple tenim gana no farà falta un banquet exquisit i luxós, potser una mica d’aigua i un tros de pa serà suficient.

Igual que Aristòtil Epicur també defensa que s’ha d’actuar amb seny i que la vida ha de ser guiada per la virtut que es troba entre el defecte i l’excés. També defensa la teoria atomista de Leucip i Demòcrit i afirma que la mort és separació d’àtoms. No té por de la mort com Plató però Plató afirmava això perquè al morir l’ànima contempla les idees del món intel.ligible i en canvi Epicur no la tem perquè no existeix a la vegada que els vius i per tant és estúpid tenir-li por.

Comentari de text: la virtut

2011-03-03T20:12:00.000+01:00

Idees principals: De tot allò que es divisible podem treure una part més petita, una part igual o una més gran. La part que és igual és el terme mitjà, que es troba enmig del defecte i l’excés. Aquest terme mitjà es la virtut, la qual hem de perseguir.

Títol alternatiu: Ni excés ni defecte

Comentari:

En aquest text Aristòtil explica la seva teoria sobre la virtut. Segons ell de qualsevol realitat que es pugui dividir podem prendre una part més gran una més petita i una igual. La part que és igual és el terme mitjà, la virtut. Es troba entre el defecte (la part petita) i l’excés (la part gran) i es la part segons la qual hem d’obrar si volem seguir la idea del bé. Està tan allunyada d’un extrem com de l’altre, i aquests dos extrems són vicis. Per exemple, el valor seria el terme mitjà que es trobaria entre la covardia i la temeritat. Es podria dir que el terme mitjà és la quantitat perfecte que hem de prendre, ni més ni menys.

Comentari de text: El moviment i la deducció del primer motor immòbil

2011-03-03T20:04:00.000+01:00

Idees principals: Totes les coses que es mouen son mogudes per altres coses. Aquí hi ha diferents possibilitats: potser el motor no mou ell sol sinó que mou a través d’una altra cosa o potser si que mou per ell mateix. Si mou per ell mateix potser està situat en el penúltim lloc de la sèrie o potser existeixen molts intermediaris que el mantenen separat. Sigui com sigui si tot allò que es mou és mogut per una altra cosa ha d’existir un primer motor al qual cap altre mogui, és a dir, que mogui per si mateix ja que una sèrie infinita de motors és inimaginable.

Títol alternatiu: Origen del moviment

Comentari:

En aquest text Aristòtil explica d’on procedeix el moviment i explica la seva teoria del primer motor immòbil. El filòsof afirma que tot cos en moviment es mogut per un altre cos i per tant existeix una llarga cadena de motors que mouen i són moguts alhora, tot i això la cadena de cossos no és infinita. Existeix un primer motor immòbil que genera moviment per ell mateix (sense ser mogut) i es el que mou tots els altres motors. Aquest primer motor que origina el moviment és semblant a l’ésser de Parmènides per algunes característiques com el ser un cos etern, perfecte i ser principi de vida però a la mateixa vegada es diferencien en el fet que l’ésser és immòbil, immutable ja que Parmènides nega el canvi i el primer motor immòbil genera canvi movent les coses. També s’assembla al Demiürg de Plató. Aquest era una espècie de déu ordenador que configurava el món mentre que el primer motor immòbil seria més be un deu movedor que posa en marxa l’univers.

Comentari de text: Acte i potència

2011-03-03T19:52:00.000+01:00

Idees principals: L’acte és superior a la potència ja que es pot tenir potència per a una cosa i també per al seu contrari. En canvi un acte i l’acte del contrari no poden existir alhora i per tant un dels dos és el bé.

Títol alternatiu: L’acte com a realitat superior a la potència

Comentari:
En aquest text Aristòtil defensa que l’acte és superior a la potència. La potència és la possibilitat de rebre una forma i l’acte és la possibilitat realitzada. Ho argumenta de la següent manera: algú que està en potència de certa cosa també ho està del seu contrari, en canvi si està en acte només ho pot estar d’una de les dues realitats. Per exemple, una persona pot ser alhora sà en potència i malalt en potència però en acte només podrà estar sà o malalt i una de les dues possibilitat serà el bé, en aquest cas estar sà.

En aquest text veiem una influència de la lluita de contraris que defensava Heràclit i de l’ésser de Parmènides.

Segons aquesta afirmació de la superioritat de l'acte es pot resoldre el dilema sobre l'ou i la gallina. Segons Aristòtil la gallina va aparèixer abans perquè és una gallina en acte mentre que l'ou és gallina en potència, i l'acte és anterior a la potència.

Comentari de text: El demiürg com a causa ordenadora del món

2010-11-06T20:15:00.000+01:00

Idees principals: Tot allò que neix ho fa per alguna raó, ja que del no-res no pot néixer res per si sol. El Demiürg crea les coses a partir de les idees i per això allò que crea es bell. Si creés a partir de les coses i no de les idees no crearia bellesa. El món està creat a partir del model del mon de les idees i per tant és el reflex d’un altre món.

Títol alternatiu: El Demiürg com a arquitecte del món

Comentari: En aquest text Plató ens parla sobre com apareix el món sensible: gràcies al Demiürg. El Demiürg és la causa per la qual tot neix, ja que les coses no poden néixer per si mateixes. És una espècie de Déu ordenador que configura el nostre món prenent com a model el món de les idees. Com que ho fa a partir d’aquest model perfecte i etern el que crea es bell, com el nostre món, que és allò més bell que s’ha creat. Com que el món ha sigut creat a partir de les idees d’aquí es deriva una altra conclusió, i es que el món és el reflex d’un altre món.

Comparació: El Demiürg s’assembla al nous, que es una espècie de entitat que ordena les homeomeries. Anaxàgores va ser el filòsof que va inventar la teoria de les homeomeries, les llavors que són presents a totes les coses, i el nous, una intel•ligència que les disposa en un ordre determinat per crear i configurar el món.

Símbol del Demiürg

Comentari de text: La naturalesa de les idees

2010-11-06T20:09:00.000+01:00

Idees principals: En aquest text Sòcrates es pregunta si la realitat es presenta sempre de la mateixa forma o si al contrari canvia. Cebes li respon que és sempre igual.

Títol alternatiu: La idea com a concepte independent de l’home

En aquest text de Plató presenciem un diàleg entre Sòcrates i Cebes. Sòcrates pregunta si la realitat canvia o si es presenta sempre de igual manera. Cebes respon que sempre té la mateixa forma. És a dir, la realitat en si mateixa es manté sempre estàtica i no varia mai. Per exemple, l’ideal de bellesa existeix per si mateix, no és una idea que nosaltres tenim, existia abans de que nosaltres el descobríssim i existirà sempre, al marge de la nostra opinió sobre el que es bell i el que no ho és. Plató defenia aquest pensament, deia que les idees eren entitats extra mentals i no conceptes formats a la nostra ment.

Plató

Simbologia al Mite de la caverna

2010-11-06T20:04:00.000+01:00

En el mite de la caverna proposat per Plató apareixen un seguit de símbols que podem relacionar amb la nostra realitat.

Mite de la caverna

Els homes encadenats dins de la caverna som nosaltres i les ombres que estem condemnats a veure provenen del món sensible, són meres aparences de la realitat, que en aquest cas està representada per les figures que es desplacen davant la foguera. La foguera és una espècie d'imitació del Sol que a la vegada representa la idea del Bé. Aquestes figures representen el món sensible o món de les coses. Llavors nosaltres només veiem un reflex de la realitat, la seva ombra, la que captem pel sentits i creiem que és una realitat autèntica. Si trenquem les cadenes que ens mantenen empresonats i ens donem la volta veurem les autèntiques coses, la veritat de la qual abans nomes veiem una còpia. Un dels homes escapa de la cova. Per sortir fora a de pujar per un terreny escarpat i estret, difícil d'escalar. La pujada simbolitza la dificultat per passar del món sensible al món intel.ligible. Un cop fora, que és el món de les idees, la llum del sol el cega, fet que simbolitza l'impossiblitat de creure que el que hem vist fins ara no era real. primer veu la flora i la fauna reflectida a l'aigua o veu les seves ombres. Més tard mira fixament a les idees i fins i tot observa la idea del Bé. Aquestes fases simbolitzen que arribar al coneixement és progressiu. Amb aquest mite Plató ens explica la seva teoria dels dos mons però també ens fa reflexionar sobre molts altres temes, com per exemple sobre si el que veiem es veritat o nomes és una il•lusió.

Comentari de text: Apologia de Sòcrates

2010-11-06T19:51:00.000+01:00

Títol alternatiu: Ignorants i savis

Idees principals: Sòcrates descobreix que homes que es consideren savis no ho són i afirma que el més savi és aquell que accepta que no sap res.

Comentari: En aquest text escrit per Plató el protagonista es Sòcrates, el qual es pregunta que vol dir ser savi i per saber-ho realitza la següent operació. Busca un home que diu ser un savi, després de parlar amb ell Sòcrates arriba a la conclusió de que ell sembla savi per als altres i ell mateix també creu que ho és, però en canvi segons Sòcrates no es cap savi. Diu que cap dels dos sap res, la diferència està en que l’home creu que sap alguna cosa i Sòcrates sap que no sap res. En aquest sentit Sòcrates demostra que és més savi que l’home, i quan li ho va fer saber aquest no hi va estar d’acord i es va enfadar am Sòcrates. Per tant segons Sòcrates el més savi no es el que creu que ho sap tot, sinó el que sap el que no sap, perquè coneix les seves limitacions i pot aprendre. Això fa referència a la ironia utilitzada per Sòcrates que consisteix en mantenir una aparent ignorància sobre el tema tractat.

Comparació:En aquest text trobem una diferència clara entre Sòcrates i els sofistes. Els sofistes feien discursos molt llargs en canvi Sòcrates prefereix fer un discurs molt més curt i concís. Una altra diferència que no trobem al text es que els sofistes defensen el relativisme (tot és relatiu i depèn de la persona) i Sòcrates l’ universalisme (no pot ser que una cosa sigui bona per a algú i dolenta per a una altra, existeixen valors universals, vàlids per a tothom).

Més informació sobre Plató (Plató) i Sòcrates (Sòcrates).

Diferències entre filòsofs Presocràtics

2010-09-26T20:28:00.001+02:00

Empèdocles defensa el pluralisme, és a dir, creu que hi ha més d’un principi. Per a ell el principi de tot són els quatre elements eterns: Aigua, foc, terra i aire els quals incloïa dins una esfera, la figura perfecte. No hi ha naixement ni mort, només separació i mescla d’elements. També creia que el que mesclava i separava els elements eren l’odi i l’amor. L’odi corromp i separa i l’amor és font de creativitat.

Anaxàgores en canvi creu que el principi de tot són les homeomeries, unes llavors del les quals estem formats tots. Tots tenim homeomeries de tot, però hi ha un tipus de les quals en tenim més i allò determina el que som. Les homeomeries es podrien comparar amb els 4 elements d’Empèdocles, però aquestes no es mouen segons l’odi i l’amor sinó gràcies a el Noûs. El Noûs és una mena d’amor intel•lectual que barreja les homeomeries per crear diferents coses.

Per acabar, els atomistes creuen que el principi que dóna forma a tot són els àtoms, unes partícules indivisibles que es mouen al buit. Segons com s’ordenen així es configura el món. Els àtoms es mouen de manera mecànica, és a dir, es mouen perquè és necessari, sense que hi hagi causes exteriors.

L'àtom: l'arkhé dels atomistes.

Comentari de text (Parmènides, 7)

2010-09-18T21:19:00.001+02:00

Idees principals:

L'ésser existeix, però ni va néixer ni morirà, perquè és estàtic i etern. No té passat ni futur perquè existeix ara. El que no és no pot ser pensat ni dit perquè no existeix. Del no res no pot néixer res. Per a ell tot es resumeix al ser o no ser però no ser és impensable.

Títol alternatiu: El que és i el que no és

Comentari:

En aquest text Parmènides expressa les seves idees més importants. Per començar diu que l'ésser és allò que existeix i que no va tenir principi i tampoc tindrà final, el defineix com un concepte il.limitat, que mai canvia. També és estàtic en el temps ja que no té passat ni futur. Allò que no existeix es anomenat no-ésser, però no és el contrari de l'ésser ja que ni tan sols és expressable o pensable, ja que no és. També defensa que la justícia no deixa que les coses es facin ni que es destrueixin, simplement són. Ell mateix resumeix el seu text en una simple frase: o s'és o no s'és, i després diu que aquesta questió ja ha sigut resolta ja que allò que no és ni és pensable ni es pot dir així que només es pot ser.

Aquest text s'oposa a algunes de les idees d'Heràclit. Ell creu en els contraris, la doble cara de la realitat i de les coses; creu que el no-ésser és el contrari de l'ésser encara que per a Parmènides el no-ésser no existeix. La idea de Pàrmenides sobre l'eternitat de l'ésser també s'oposa a la visió dinàmica del món que té Heràclit.

Comparació Parmènides/Heràclit

2010-09-18T20:20:00.004+02:00

Fragment d’Heràclit

Segons Heràclit el conflicte, la guerra, és present a la naturalesa, ja que els contraris lluiten constantment i s’eviten per justícia, mantenint així un equilibri a la natura.

Fragment de Parmènides

Segons Parmènides només es pot parlar del que existeix, el que és. En canvi del que no existeix no es pot parlar. El primer és l’ésser i el segon el no-ésser. Es queixa de que moltes persones segueixen més d’un camí per trobar la realitat quan en realitat només hi ha un camí i també pensen que l’ésser i el no-ésser són i no són el mateix, és a dir, que són contraris com la nit i el dia.

Comparació

Títol: ¿Existeix el canvi?

Heràclit defensa que la naturalesa canvia constantment, és dinàmica (i per tant l’arkhé també ho és) i totes les coses tenen sentit i existeixen gràcies a l’existència del seu oposat, gràcies al conflicte entre els contraris.

Parmènides creu que el món és estàtic, que no canvia (i per tant l’arkhé no pot ser dinàmic). Per a ell l’ésser és immutable i el no-ésser és inexistent perquè no és. Heràclit en canvi diria que l’ésser i el no-ésser són i no són el mateix ja que per a ell són com les dues cares de la mateixa moneda. Heràclit també creu que el camí per trobar la veritat canvia, ara és un i potser després és un altre. Parmènides no ho pensa, ell diu que el camí a la veritat és un i ha sigut i serà sempre el mateix, tal i com passa amb l’ésser, l’arkhé.

Heràclit i Parmènides

Comentari de text (pàg. 11)

2010-09-12T16:13:00.001+02:00

Títol alternatiu: Ápeiron: principi i final de tot

En aquest text Anaximandre explica l'origen de totes les coses, l'ápeiron, que vol dir sense límits o sense definició. L'ápeiron és una mena de caos primari on s'origina la vida i l'existència. Tanmateix tot el que es crea a l'ápeiron es destrueix tard o d'hora, és el lloc on tot neix i tot mor. L'ápeiron d'Anaximandre s'oposa a l'arkhé de Tales de Milet, que era l'aigua. Tales defensava que l'aigua era el principi de tot però no explica quin es l'origen de l'aigua. Segons Anaximandre l'origen és l'ápeiron i segons ell tot torna a aquest lloc perquè es paguen retribucions i penes per la seva injustícia, mantenint així un equilibri. Així podríem dir que l'ápeiron és el caos i la resta és el cosmos, el desordre i l'ordre.

Powerpoint del tema 11: La construcció filosòfica de la ciutadania

2010-06-02T20:45:00.000+02:00

He tingut problemes per penjar el Powerpoint al blog així que no em queda més remei que deixar la URL per que el visiteu allí.
Disculpin les molèsties.
Powerpoint Tema11

Comentari de text (pàg.197)

2010-05-23T11:00:00.000+02:00

Títol alternatiu: Plaer amb seny.

En aquest text Epicur defensa que per arribar a la felicitat en la vida s'ha d'intentar obtenir el màxim de plaer i evitar el màxim de dolor, assegurant així salut per al nostre cos i serenitat per a la nostra ànima. Tot i això Epicur també afirma que encara que l'home sempre busca el plaer a vegades hem d'evitar certs plaers que després ens causarien dolor. Passa el mateix a l'inrevés; l'home sempre evita el dolor però a vegades haurem de triar el dolor perquè més endavant això ens proporcionarà plaer. Pert tant, haurem de saber quan hem de triar el plaer i quan el dolor, pensant en les conseqüències i no només en el present inmediat. Així arribarem a la felicitat.

En aquest text Epicur defensa l'epicureisme, que a la vegada forma part de l'hedonisme. Els hedonistes defensen que com que no tots els plaers i dolors són iguals hem de saber triar la millor opció per rebre el màxim de plaer possible. Per als epicureistes és savi aquell qui sap distribuir millor els plaers al llarg de la seva vida. Per als estoïcs en canvi el savi és aquell que s'adona que tot ho decideix el destí i que per tant el millor és assegurar la seva pau interior i fer-se insensible al sofriment i a les opinions dels altres.

Biografía d'Epicur aquí.

Definicions del tema 9

2010-05-22T12:28:00.026+02:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta dfícil de modificar.

Inmoral: una persona que diferencia entre el bé i el mal i tria el mal.

Virtut: hàbit de comportament que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: capacitat humana d'adonar-nos que uns valors són més humanitzadors que uns altres.

Responsabilitat: capacitat dels éssers lliures que els permet ser amos dels seus actes.

Llibertat externa: quan ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna. Absència de coacció externa. La perdem, per exemple, a la presó.

Condicionament: estar condicionat és no tenir llibertat absoluta però conservar la llibertat suficient com per sentir-nos responsables dels nostres actes.
Destí: llei que regeix l'univers i segons la qual tot succeeix per una raó.
Determinisme físic: Tota causa té un efecte i tot efecte vé donat per una causa.
Determinisme genètic: les causes de les nostres actuacions són a la nostra dotació genètica.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques com a determinades per la infraestructura econòmica i nosaltres influenciats pel lloc de la societat on ens trobem.

Autonomia moral: capacitat que tenen les persones de poder elegir els mitjans i els fins, de fer-nos les nostres lleis.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

Nivell postconvencional: es distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. es troben a aquest nivell les persones autònomes.
Principi de responsabilitat: assumir responsablement les conseqüències de les nostres accions i tractar de deixar el món tan habitable com el que ens van deixar a nosaltres.
Existencialisme: l'existència és anterior a l'esència (primer naixem, després ens fem).
Indeterminisme: defensa que les nostres accions no estan determinades, és a dir, que gaudim de llibertat total.

Preguntas sobre Sartre

2010-05-22T11:44:00.000+02:00

A quin corrent filosòfic pertany? Existencialisme.

Quina concepció de la llibertat defensa? Afirma que som lliures sense excusa.

On va estudiar? a l'École Normale Supérieure de França.

Nom de la seva "companya". Simone de Beauvoir.

Precedent filosòfic de Sartre. Husserl.

Què significa que la realitat és contingent? Alguna cosa és contingent quan existeix però podria no haver existit o podria deixar de existir.

Quina va ser la seva primera novel·la important? La nàusea.

Segons Sartre l'existència té sentit? Té el sentit que nosaltres volguem donar-li.

Conferència de heidegger que va influir a Sartre. Què és la metafísica?

Títol de la seva revista. Les tempes modernes.

Posició sobre Déu. Era ateu, per a ell la no-existència de Déu ens obria un món de possibilitats, ens feia lliures.

Què significa que l'infern són els altres? Els altres ens fan sentir vergonya perquè sabem que ens observen.

Llibre que marca la seva incursió en el marxisme. Crítica de la raó dialèctica.

A quin any va rebre el Premi Nobel i per què el va rebutjar? Al 1964, el va rebutjar perquè creia que la fama seria la fi de la seva llibertat.

Per què va ser un inspirador de la revolta del 68? Perquè ell també estava en contra de la repressió protagonitzada per l'estat.

Diari extremista que va dirigir. La cause du peuple.

Què significa revolució perpetua? Que sempre ens hem de revolucionar, exigir la nostra llibertat.

Què opina sobre el terrorisme? Que és la bomba atòmica del poble.

Què vol dir pensar contra un mateix? No fiar-se del que li han ensenyat i buscar respostes per un mateix.

Què vol dir que Sartre era una brúixola ètica? Que la gent que es preocupava per l'ètica i per la filosofia es deixava guiar per ell, era el seu líder ètic.

Biografía de Sartre aquí.

Un dilema hipotètic (Pàg. 189)

2010-05-21T19:22:00.003+02:00

Heinz ha de robar el medicament?

Si, perquè ha d'intentar salvar a la seva dona. A més després de curar-la pot pagar el medicament quan tingui els diners (cosa que el farmacèutic no accepta).

Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella?

Si, perquè encara que no la estimi és una vida humana que mereix viure.

És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?

En part és responsabilitat seva i en part és responsabilitat del farmacèutic.

Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi?Si perquè segueix sent un ésser humà i un èsser humà sempre té dret a viure.

Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament?

Si perquè tant la seva dona com un estrany els dos són persones, tenen dignitat i mereixen viure.

La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Si, excepte quan provoquem un mal major intentant evitar un altre.

El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent?

En part si però per altra banda salva una vida humana i això és moralment bó.

La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Si a no ser que sigui necessari, en aquest dilema per exemple, és necessari perquè anar contra la llei no és tan greu com deixar morir algú.

Comentari de text (Pàg. 183)

2010-05-21T18:53:00.000+02:00

Títol alternatiu: L'home com a ésser incorruptible

Idees principals: Viure feliç vol dir no deixar-se influenciar per coses externes, estranyes, crear la nostra pròpia vida tal i com vosaltres volem, no com volen els altres.

Segons Sèneca l'home només aconsegueix ser lliure i per tant, feliç, quan manté intactes les característiques que la naturalesa li otorga, és a dir, que hem de viure segons la natura i no deixar-nos corrompre per coses externes, coses no naturals (estranyes) que ens priven de la nostra llibertat i no ens permeten dirigir la nostra pròpia vida.

Resumint, Sèneca afirma que serem lliures si evitem els factors externs, al contrari del que defensen els deterministes. El determinisme afirma que estem determinats per factors externs que orienten la nostra vida i que per tant no som lliures.

Biografía de Sèneca

Raons bones, mediocres i dolentes (Activitats 1 i 2 Pàg. 154)

2010-05-21T18:07:00.000+02:00

Filla: Mama, per què he de ser jo sempre qui despara taula mentre el meu germà no fa res?

Mare: No t'adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.

Dolenta

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?

Joan: Perquè em porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.

Dolenta

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó de l'atac ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.

Mediocre

Mafalda: Però... per què he de fer-ho?

Mare: Perquè t'ho ordeno jo, que sóc la teva mare!

Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! o no?

Bona

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.

Bona

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.

Dolenta

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!

Dolenta

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?

Dolenta

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.

Bona

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa gens el que pensen els altres.

Bona

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.

Dolenta

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina't què s'ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.

Mediocre

Begonya: La votaré perquè sempre ha estat justa, i el més probable és que continuï sent-ho.

Bona

Vicenç: La voto de totes maneres. Mira la influència que té amb els preofessors i el director.

Bona

Fal·làcies (Activitat 3, pàg.153)

2010-05-21T17:08:00.000+02:00

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixin. Ad ignorantiam. No és fal·làcia

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular. No és fal·làcia

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.Ex populo

-No est fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Tu quoque. No és fal·làcia

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions desde el principi. Pendent relliscós

-S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Falsa causa

Comentari de text (pàg. 139)

2010-02-19T17:02:00.001+01:00

Títol alternatiu: Símbols per doquier

Idees principals

Rousseau pensa que anar més enllà dels límits marcats per la vida orgànica pot semblar un avenç de l'ésser humà, però que en relitat és un fet negatiu, és un retrocès.

Cassirer però, pensa que l'home no pot deslliurar-se dels símbols que l'envolten perquè aquesta activitat simbòlica supera a la realitat física. L'ésser humà ha deixat de viure en un món on regnava la realitat física, ara els simbols comparteixen aquest mateix univers: llenguatge, mite, art, religió... Ara l'home ja no pot captar, observar la realitat física de manera directa perquè viu en un constant contacte amb una activitat simbòlica que s'ho impedeix, a no ser que ho faci a través d'aquests símbols artificials, que nosaltres mateixos hem creat i dels quals ara depenem per captar la veritat, la realitat.

Ernst Cassirer, autor del text comentat. Va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. [...] Per seguir llegint feu clic aquí.

Definicions del tema 6

2010-02-19T16:44:00.000+01:00

-Animal cultural: l’esser humà, ja que és un animal que s’obre a l’ordre cultural, al llenguatge, al dret, l'art, la ciència…

-Individualisme possesiu: afirma que cada esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

-Sociabilitat natural: Aristòtil creu que l’esser humà és sociable per naturalesa i l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sol pot satisfer dins de la societat.

-Estat de natura: Estat previ a la societat, en el qual l’individu gaudeix d'una llibertat absoluta.

-Guerra de tots contra tots: estat de conflicte de l’esser humà quan es troba en estat de natura (segons Hobbes).

-Contractualisme: afirma que l'ésser humà no és sociable per naturalesa sinó que és fruit d’un acord per evitar una guerra de tots contra tots

-Antropologia cultural: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.

-Sociabilització primaria: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

-Sociabilització secundaria: és el procés pel qual s’interiorizen mons institucionals, té lloc després de la infantesa.

-Cultura: és el conjunt d’artefactes, idees, creences, valors, actituds i concepcions del món que un grup adopta com a propis.

-Subcultura: diferents formes de viure la cultura dins d'una mateixa cultura.

-Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura dominant que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

-Nous moviments socials: moviment que sorgeix per trobar un sentit a l’existencia humana.

-Civilització (Huntington): agrupació cultural de més abast, nivell d'identitat més ampli que distingeix a un ésser humà d'un altre.

-Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

-Relativisme cultural: analitza les cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.

-Interculuralisme: actitut que defensa la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

-Multiculturalisme: presència de diferents cultures en un mateix territori.

-Universalisme: defensa que hi ha una moral mínima, que es compartida per totes les cultures.

-Aporofòbia: rebuig i menyspreu envers als pobres.

Diversitat cultural (Activitat 3 pàg.133)

2010-02-19T16:38:00.000+01:00

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Actitud: Relativisme cultural.
Problema: separació entre cultures.
Valoració interculturalista: l'interculturalista permet el diàleg entre cultures.

-Els inmigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Actitud: Etnocentrisme
Problema: Racisme, perquè es creu superior als immigrants.
Valoració: faria el possible per integrar els immigrants al nostre territori sense creure's superior.

-Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perque són gent amb una forma de vida propia, no hi veig res de negatiu.
Actitud: Relativisme cultural.
Problema: separació entre cultures.
Valoració: creu en la pluralitat del món i no aïllaria als gitanos de les altres persones.

-Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Actitud: Etnocentrisme.
Problema: Xenofòbia.
Valoració: creu que els immigranst tenen el mateix dret a treballar que tots els altres.

-Es imposible entendre’s amb els paios!
Actitud: Etnocentrisme.
Problema: Falta de comprensió.
Valoració: per a ell entendre's no és impossible, és molt complexe però també estrictament necessari.

-Si al seu país no hi están bé, es culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Actitud: Etnocentrisme.
Problema: Aporofòbia, no volen als immigrants pobres.
Valoració: trataria d'integrar-los i aceptar-los tal i com són, encara que no siguin rics comerciants.

Definicions del tema 2

2010-02-19T16:23:00.002+01:00

Coneixement: Resultat de l'activitat de conèixer.

Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica, intent d'arribar a les qüestions últimes, aquelles la resposta de les quas no permet seguir preguntant més.

Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.

Creença: "Crec que X és vertader, n'estic segur però no puc convènce als altres".

Interès Emancipador: Un dels 3 interessos del coneixement enunciats per Apel i Habermas, aquest serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta i de la possibilitat de conèixer-la.

Escepticisme: Pensa que mai no hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom com a cert, és a dir, que no podem arribar a conèixer la veritat absoluta.

Perspectivisme: Proposat per José Ortega y Gasset, diu que es pot arribar al coneixement de la realitat si conjuguem les diferts perspectives que té cadascú.

Realisme: Afirma que la realitat existeix independentment del subjecte, que es pot captar la realitat però sense alterar-la ni modificar-la.

Idealisme: Afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte i que existeix per a aquell que la pot percebre.

Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització... que condicionen la nostra visió del món.

Ignorància: Estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: Criteri de la veritat que defensa que una afirmació es pot aceptar com a certa si prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria (un expert).

Veritat com a correspondència: Teoria que prové d'Aristòtil i ha sigut defensada per Tomàs d'Aquino i Wittgenstein entre d'altres. Considera que un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

Criteri contextual: Res és cert o fals aïlladament sinó que cadascun dels nostres coneixements esta essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber en que s'integra ja que com diu Hegel: "el que és certés el tot".

Utilitat: Operativitat en la resolució de problemes i conseqüències beneficioses.

Consens: Acord entre un determinat grup de persones sobre un cert tema.

Realitat contingent: Quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot no haver estat.

Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.

Noema: Objecte de la consciència.

José ortega y Gasset, filòsof espanyol i màxim

exponent del perspectivisme.

Més informació aquí.

Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

2010-02-07T14:15:00.000+01:00

Avui en dia hi ha una gran majoria de països i ciutats on conviuen més d’una cultura o ètnia diferent, és l’anomenat multiculturalisme. Tot i això aquesta convivència entre cultures sovint es dificulta per culpa de les diferències entre unes i altres que enfronten els dos bàndols i fan que perilli la coexistència entre aquests. Aquestes diferències afecten la religió, les tradicions, costums etc. Quan un grup arriba a un territori on la cultura es diferent pot fer dues coses: intentar adaptar-se a la cultura del nou territori o seguir vivint segons la seva. Malauradament a la majoria de casos cap de les dues opcions satisfarà a les dues ètnies alhora. Triar la primera opció es una decisió difícil ja que suposa oblidar-se de les característiques que fan d’aquest grup una cultura diferent, i un món on tots fóssim de la mateixa cultura no seria tan bona idea com pot semblar a primera vista. La majoria de vegades el nou grup continua exercint la seva cultura, encara que es difícil si no ets al teu país. Per exemple: a un musulmà li costarà continuar practicant la seva religió si no té una mesquita, de la mateixa manera que a un cristià li costaria fer-ho sense esglésies. A part de les religions també hi ha tradicions que no són compatibles a segons quins països. Per complicar-ho més es poc probable que a la gent li entusiasmi la idea de gastar diners en estructures creades per a gent que té cultures diferents. Una altra opció seria reunir la gent d’una mateixa cultura en una mateixa zona dins d’aquest territori, on no fossin marginats i poguessin practicar els seus costums. Aquesta opció però, també suposa un cost per al territori. Podem dir llavors que la convivència entre cultures no es impossible, però si complicada, i fa falta que els dos bàndols cooperin.

Cultura i civilització (Doc.6 pàg. 130)

2010-02-07T14:13:00.001+01:00

Què entén l’autor per civilització?

És el conjunt que formen la ciutat i els seus habitants, i la relació simbiòtica que mantenen ja que els habitants creen la ciutat per viure-hi i la ciutat els fa civilitzats. També és la virtut que té la ciutat de ser capaç de domesticar l’home, de fer-lo apte per a sobreviure gràcies a la cultura que li ofereix.

Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

Permet que l’home aprengui, sigui domesticat i abandoni el salvatgisme i ho fa mitjançant eines com la cultura, el diàleg etc...

Busca quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques.

Milet: era una antiga ciutat grega (colònia de l'Àsia Menor) on va néixer la filosofia occidental.

La Meca: ciutat natal de Mahoma, la més important de totes les ciutats santes de l'Islam. La visiten cada any milions de peregrins.

Babilonia: encara que àlgebra sigui una paraula àrab, l'origen diaquesta branca de les matemàtiques es troba a Babilònia.

Grècia: a la Grècia clàssica va néixer la democràcia (demos: poble / krátos: gobern).

Comentari de text (pàg. 129)

2010-02-07T13:37:00.001+01:00

Títol alternatiu: Cultura vital

Idees principals

La cultura ens ajuda a trobar-nos a nosaltres mateixos al món i només vivint en societat trobarem i aprendrem cultura . És la forma de viure que una civilització ha creat i que diferència a aquesta d’una altra, que tindrà una cultura diferent. Va més enllà del que només es físic i ens proporciona una educació. La cultura és un allargament de la vida.

Segons Montagu la cultura ens situa al món, la nostra cultura determina moltes característiques sobre el tipus de persona que som, d’on venim o com actuem davant d’un cert problema. L’aprenem en societat, una persona que no viu en societat no podrà aprendre cultura, necessitarà comunicar-se amb la resta de persones per assolir aquest coneixement. La cultura és la manera de viure que una població crea mitjançant tots els recursos dels quals disposa. Amplia la nostra vida, l’allarga ja que ens proporciona més possibilitats a escollir que ens permetran sobreviure més fàcilment.

Ashley Montagu

L'antropologia

2010-02-07T13:26:00.002+01:00

L'antropologia (del grec anthropos, "ser humà", i logos, "coneixement"), és la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia.

Alguns antropòlegs famosos

William Halse Rivers, conegut pel seu treball amb els soldats que van sofrir "shell shock" (neurosis de guerra) durant la Primera Guerra Mundial. Rivers es famós també pel seu treball sobre el tema del parentesc.

Marvin Harris, creador del materialisme cultural: diu que les condicions materials solen ser el principal factor promotor del canvis sociològics i culturals.

Claude Lévi-Strauss ,antropòleg francès. Teòric destacat de l'estructuralisme. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Va morir recentment (2009) a París.

Activitats de l'individualisme possessiu (pàg. 120)

2010-02-07T13:18:00.003+01:00

Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?

-El que fa humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntats dels altres.

Crec que el que fa humà un home és més que aquesta afirmació, hi intervenen més factors.

-La llibertat de la depèndencia dels altres significa llibertat de qualsevol relació amb els altres, tret d'aquelles relacions en les quals l'individu hi entra voluntàriament per interès propi.

Crec que aquesta afirmació és certa, som lliures d'escollir les nostres relacions, encara que a vegades no les escollim nosaltres sinó que ens són escollides.

-L'individu és essencialment el propietari de la seva persona i capacitats, per les quals no deu res a la societat.

Crec que és cert que som propietaris de nosaltres mateixos però si que debem a la societa ser part de la pròpia societat, perquè això ja es un privilegi que hem d'agrair.

-Encara que l'individu no pot alienar tota la seva propietat sobre la seva persona, pot alienar la seva capacitat per treballar.

És cert que podem oferir la nostra capacitat de treballar als altres, normalment a canvi de diners.

-La societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils.

Crec que la societat és més complexa que això, no tot són negocis, hi ha sentiments, valors...

Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui en dia?

Crec que no, perqué al contrari del que diu aquesta teoria, li debem una cosa a la societat: poder formar part d'ella. I a més, nosaltres depenem de la voluntat dels altres i de la societat, encara que siguem lliures.

Comentari de text (pàg. 92)

2010-02-06T20:59:00.003+01:00

Títol: Ciència refutable

Idees principals

Popper diu que només acceptarà les lleis científiques que puguin ser refutades si les contrastem empíricament. És a dir, que per a acceptar una llei com a tal no hem d'intentar verificar-la sino falsar-la mitjançant l'experiència. Els enunciats que no puguin ser refutats no seran considerats com a empírics. Popper proposa una asimetria entre verificabilitat i falsabilitat i diu que mitjançant deduccions podem falsar enunciats universals a partir de la verificació d'enunciats singulars.

Aquest text defensa el falsacionisme. Els falsacionistes (com per exemple Karl Popper) defensen que una teoria és científica si pot ser refutada i que el coneixement científic és probable, però no cert. El falsacionisme va sorgir com a solució al problema de la inducció. Els induccionistes creuen que les teories científiques es deriven de l'experiència i que el que no es pot verificar no és científic. El problema de la inducció consisteix en el fet que no es poden deduir lleis científiques vàlides si no es verifiquen tots els casos possibles. Podem dir que les lleis obtingudes per inducció només són probables, però llavors ja no es pot dir que la ciència ens proporciona coneixement cert. Per això va sorgir el falsacionisme.

Si vols saber més de Karl Popper visita aquesta pàgina.

Són reals o semblen reals? (Exercici 7, pàg. 51)

2010-02-06T20:51:00.001+01:00

• Un triangle equilàter. Real

• La mort. Real

• Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Possible

• Lara Croft. Sembla real

• Napoleó Bonaparte. Va ser real

• Un miratge. Sembla real

• Una flor de plàstic. Real

• El meu aprovat. Realitat psíquica

• La meva alegria per l’aprovat. Realitat psíquica

• Els records de l’estiu. Realitat psíquica

• El somni d’aquesta nit. Realitat psíquica

• Els amics del xat. Realitat virtual

• La meva imatge en un mirall. Aparença

• El que sento en veure una pel•lícula. Realitat psíquica

• Una pel•lícula. Real

Comentari de text (pàg. 43)

2010-02-06T20:33:00.004+01:00

Títol alternatiu: La verdadera veritat

Aquest text defensa que el que és cert és real i lògicament el que no és cert és irreal ja que només és una ilusió del que pretèn ser. Tot i això a les coses que són reals les anomenem certes o falses, igual que les nostres proposicions poden ser autèntiques o inautèntiques. Una proposició serà autèntica quan el que diu coincideixi amb el que enuncia, quan concordi. Per tant Heidegger diu que la certesa és igual a concordança. El grau de coneixement del text és de creença, està segur del que diu però mai sabrem si és veritat o no. Té un interès pràctic perquè pretèn aclarir el que és la veritat, la certesa, la concordança etc... El model explicatiu del text és el realisme perquè es centra en l'objecte i no en el subjecte. En aquest cas l'objecte és la veritat. L¡estat de seguretat respecte a la veritat és de certesa subjectiva, ja que afirma que el que diu és cert i no admet cap possibilitat d'equivocació. Finalment el seu estat de seguretat és el de certesa subjectiva perquè ell no creu equivocar-se.

Si vols saber més sobre l'autor d'aquest text visita aquesta pàgina.

Realisme o Idealisme

2010-02-06T19:52:00.002+01:00

El realisme diu que la realitat existeix independentment del subjecte i l'idealisme afirma que la realitat no és independent del subjecte. Segons el sentit comú el model encertat és el realisme perquè si hi ha un bolígraf a la taula encara que ningú el vegi el bolígraf existirà. Tot i això l'idealisme és més coherent perquè per a qui no estigui veient el bolígraf aquest no existirà, perquè no el pot conèixer: la realitat només existeix per aquell que la pot percebre. És a dir, que no hi ha objecte sense subjecte. Un altre exemple que podem posar es que per a mi, una certa persona que visqui a França no existeix perqué jo no tinc constància de la seva existència, de la mateixa manera que jo no existeixo per a ell. També s'ha de dir que no fa falta veure una cosa directament per provar la seva existència. Si em tanquessin en una habitació buida, encara que la ciutat de Nova York no podria veure-la jo sabria que aquesta existeix perqué n'he sentit a parlar, la he vist a la televisió etc. Per tant jo crec que el model explicatiu del coneixement més coherent és l'idealisme perquè encara que potser és més abstracte i més difícil d'entendre a mi em sembla més acertat, i el que s'ajusta més a la realitat.

Immanuel Kant, desenvolupador
de l'idealisme alemany

Conceptes del tema 1

2009-11-08T18:59:00.002+01:00

Saber comú: és el coneixement que es funda en l'experiència de la vida quotidiana. El que importa és el què? No el perquè?

Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments. També és el fet de saber com fer certes activitats.

Saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Narra l'experiència de la vida. El seu objectiu és crear bellesa.

Saber científic: vol saber el què? I el perquè? I aplica les matemàtiques a l'estudi de la realitat. També utilitza l'experimentació i l'observació.

Experiment: comjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de les matemàtiques que pretèn decobrir com es comporten les coses.

Ciències formals: es referixen a la forma dels raonaments i a l'estructura del pensament.

Mètode: manera de pensar o d'actuar, previàment planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Axioma: principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de compressions individuals que no inclouen la totalitat dels cassos possibles.

Hipòtesis: suposició provisional encara no confirmada com a llei.

Teoria científica: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

Falsació: refutació d'una hipòtesi quan no concorda amb els fets del món.

Compressió: captar el sentit de l'acció, per això cal situar-se dins del fets.

Mite: Narracions fantàtiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com per exemple divinitats.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: separa experiència i raó i afirma que l'experiència té prioritat.

Mètode racionalista: aquest dóna prioritat a la raó per sobre de l'experiència.

Revolució copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva. Per exemple: al mètode trascendental el subjecte passa a ser el centre del coneixement.

Jocs del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: no possa normes a la comprenssió.

Metafísica: part de la filosofia teòrica que parla dels objectes que van més enllà que els sentits.

Comentari de text

2009-11-08T18:13:00.005+01:00

Idea principal

Afirma que la filosofia no té contingut propi, només la funció d'aclarir i ordenar els seus enunciats.

Títol alternatiu

Com ha de ser el llenguatge filosòfic.

Segons Wittgenstein la funció de la filosofia és ordenar i aclarir les expressions filosòfiques. Afirma que la filosofia és una activitat perquè té una funció determinada que ja hem dit abans: aclarir els enunciats filosofics.
“La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precissió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.” Aquesta frase diu que el pensament és caòtic i per això pot causar confusió. La funció de la filosofia és ordenar aquest caos i fer-lo intel·ligible.
En aquest text Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic: els que defensen aquest mètode creuen que les expressions filosòfiques són confuses i poc intel·ligibles, per això diuen que la funció de la filosofia és intentar aclarir aquestes expressions. Aquests filòsofs no s'interessen per conèixer la realitat sinó pel llenguatge.
Un altre metòde és l'hermenèutic que creu que totes les accions humanes i tots els esdeveniments històrics han de ser interpretats i compressos perquè tenen un sentit.
Un altre és el mètode trascendental que el que pretèn és fonamentar i dónar raó al nostre saber. Per fer-ho fà la inversió copernicana del coneixement: explicar el nostre saber desde el subjecte en comptes de fer-ho desde l'objecte.

Biografia de Wittgenstein

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 1889 -Cambridge, 1951) va ser un filòsof i lingüista austríac. Només va publicar un llibre amb vida: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir bastant a alguns membres del Cercle de Viena, moviment del que Wittgenstein mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein al seu llibre Els quaderns blau i marró i a les seves Investigacions filosòfiques, ambdues obres pòstumes. Va ser discípul de Bertrand Russell a Cambridge, on més endavant tambié ell va ser professor.

Tens més informació de Wittgenstein a

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

És el jo realment la primera veritat?

2009-10-09T20:25:00.002+02:00

El jo és la primera veritat, d'això no es té cap dubte. Si el jo no existeix vol dir que no existim, però existim, és un fet, per tant també existeix el jo. Hem de tenir en compte que el jo nomès existeix per a un mateix, és a dir, per a mi hi ha un sol jo a tot el món i tots els altres són tu. Això vol dir que el jo i el tu serà una persona o una altra depenent del punt de vista, depenent de la persona que ho digui o ho pensi. Això ens porta a un altre punt de reflexió, i es que per a un mateix ell (jo) és el centre del seu propi univers i veuria als altres (tu) com simples objectes si no fos perquè sap que tenen una consciència igual que la seva i que ells s'anomenen a ells mateixos jo i que nosaltres sóm el seu tu al seu univers en el qual ell és l'únic jo. Una prova molt simple d'això és que si tu no estàs parlant amb una certa persona en un cert moment no pots saber el que està fent o el que està pensant però saps que aquella persona és a algun lloc duent a cap una acció i creient-se el centre del seu univers. Per això podem dir que cadascú té el seu univers i ell n'és el centre. Aquest és un tema molt abstracte, no cal dir-ho, però a la mateixa vegada tots el coneixem, perquè tots hem tingut alguna vegada la sensació de que tot gira al nostre voltant, com si el món s'haguès creat nomès per a nosaltres.

Esquema del mètode del saber científic

2009-10-09T20:14:00.004+02:00

Activitats sobre l'àmbit del saber

2009-10-09T19:59:00.003+02:00

Què és el saber?
És tot el que captem i aprenem de la realitat que ens envolta. Això ho transmetem a altres persones.
Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel.ligibles?
Les dades de l'experiència són caòtiques. La raó ordena aquest caos de sensacions.
Quin tipus d'experiència pot produir contemplar un quadre?
Saber tècnic ja que cal saber la composició de l'obra i saber artístic pera saber identificar el tipus de pintura, la superfície...
Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic?
Són complementaries perquè una ajuda a l'altra i a més les dues persegueixen el control i domini el món.

Què és la filosofia?

2009-10-05T21:21:00.003+02:00

La filosofia és la eina que utilitzem per intentar comprendre tot el que ens envolta: el sentit de la nostra existència, la bellesa, la cultura, la societat, la llibertat... tot.
Intenta buscar la resposta a totes aquelles preguntes que desde sempre s’ha fet tothom, com per exemple: Sóm lliures? Té sentit la vida?
Per respondre aquestes preguntes no utilitza el típic si o no, es responen mitjançant arguments racionals. Això vol dir que no existeix una resposta correcta, cada filòsof donarà la seva i la argumentarà segons el seu punt de vista.
Per tant la filosofia no respon cap de les preguntes que es planteja, només argumenta les possibles respostes, que potser són correctes o potser no. Vist així el primer que pensem és que la filosofia no serveix per a res. Potser no però tot i això seguirà existint cada cop que ens preguntem a nosaltres mateixos alguna cosa que no podem respondre al cent per cent, es en aquests moments quan només la filosofia ens pot ajudar a trobar, o més ben dit, apropar-nos, a la resposta.

Activitats de introducció

2009-10-05T21:18:00.005+02:00

1Defineix la filosofia
És l’eina que utilitzem per intentar comprendre, des de un punt de vista moral i ètic, tot el que ens envolta.
2Quins temes tracta?
Tots: el sentit de la nostra existència, teories ètiques, la llibertat, la societat...
3Qui era Sòcrates?
Un filòsof grec. Era el mestre de Plató.
4Quan va sorgir el pensament occidental?
Al segle VI aC
5Perquè existim?
Per atzar.
6Perquè existeix la política?
Per que si no hi hagués política formaríem part d’una anarquia i tot seria caòtic.
7Creus que t’has de comportar seguint uns valors? Perquè?
Si per que d’aquesta manera tots serem bons ciutadans i viurem millor.
8Creus que ets un bon ciutadà?
Si per que respecto les normes però tampoc intento millorar la ciutadania.
9Digues el nom de 5 filòsofs.
Aristòtil, Plató, Kant, John Stuart Mill i Jeremy Bentham.
10Perquè l’ésser humà necessita la cultura?
Per que el fa més intel·ligent i el fa persona, ja què és l’únic ésser viu que té cultura.
11Som lliures?
A vegades si i a vegades no. Som lliures per prendre decisions però aquestes comporten una responsabilitat.
12Què és la bellesa?
És la qualitat de tot allò que es bell: una persona, una ciutat, una cançó... Segons Kant "és allò que sense concepte plau universalment".